Mentre l’Atlàntic és ja un immens cementiri i els centres d’acollida són petites llaunes de sardines, el PSOE i IU – ICV proposen que els immigrants a partir dels dos anys de residència puguin votar a les eleccions municipals. La proposta del PSOE i d’ICV fa tuf d’electoralisme: ben segur que la proposta demana una reforma de la Constitució a la qual el PP es negarà perquè així plantejada i en aquest context és una insensatesa. Els votants bonistes se sentiran satisfets perquè podran acusar el PP de feixista i xenòfob, alhora que no patiran per si els immigrants desestabilitzen el sistema de partits. Per poder votar és imprescindible obtenir la nacionalitat, renunciar al país d’origen i assumir el d’arribada com a propi. Els nous fluxos migratoris i la globalització demanen una nova definició de nacionalitat: aquest és el debat del qual encara ningú no sap com sortir. Si viuen aquí durant anys i no poden votar pot semblar que no els integres, però el camí és al revés: si vols que puguin votar, primer cal que s’integrin. L’estabilitat és bàsica en una democràcia. Si el vot és el principal element d’integració, ja tens la confrontació i eixamples la demagògia. Votar és poder decidir cap on va el país; ¿pot tenir aquest dret algú que no el coneix? Les esquerres estan convençudes que els immigrants els votaran a ells i no els fa cap por engreixar la seva llista de votants. Però en la situació actual ens podríem trobar amb partits gueto la força dels quals fos la no – integració dels seus votants i el poder del populisme, igual com fa el Montilla quan diu que ara és l’hora de tots els catalans.

basarda@hotmail.com