L’estiu del 1835, un diari de Nova York, The Sun, va informar que un científic anglès havia descobert vida intel·ligent a la Lluna gràcies a un potent telescopi. La notícia va circular per les redaccions de tot el món com si es tractés d’una veritat absoluta; i, amb el pas dels anys, s’ha convertit en la primera fake new de la història, un terme que el diccionari Collins va escollir com la paraula de l’any el 2017 i que es defineix com “una informació falsa i a vegades sensacionalista que es presenta com un fet i que es publica i es difon a través d’internet”. Les fake news van tenir una incidència remarcable en la campanya electoral nord – americana d’aquell any, interferint en el duel entre Hillary Clinton i Donald Trump. I resulten especialment perilloses en un tema tan delicat com la immigració, en què hi ha en joc la convivència. Fa mesos que Ricard Zapata – Barrero, que és professor titular de teoria política a la Universitat Pompeu Fabra, dedica una de les seves classes a explicar la manipulació del discurs. Destaca que “en els temes en què hi ha molta tensió, molta bipolarització, molta incertesa i molta complexitat, aquestes notícies falses juguen un paper fonamental; i això contravé els principis bàsics de la democràcia i la transparència”. Però, quines són algunes d’aquestes fake news?