Sense tenir cap coneixement de com s’articularà la futura llei orgànica que permetrà a l’Estat delegar més competències en immigració a Catalunya, l’acord entre Junts i el PSOE sobre un hipotètic traspàs d’atribucions ha reobert el debat sobre un dels temes més sensibles i complexos de la política catalana. Però abans d’entrar en hipòtesis de futur, i tenint ben clar que moltes de les decisions que es prenguin estaran condicionades per directives europees i també per la reforma del reglament de la llei d’estrangeria, prevista per al primer trimestre d’aquest any, cal tenir clar quines són actualment les competències que ja té Catalunya, quines podria assumir d’acord amb la Constitució i, sobretot, si amb les eines que ja tenim hem estat prou competents per integrar les persones migrants dins la societat catalana.

La resposta que donen experts en dret constitucional i entitats socials és que no, que Catalunya, malgrat els esforços que ha fet i fa el govern, especialment en el procés d’acollida, suspèn en política migratòria. “La política d’immigració no hi és, a Catalunya. S’ha actuat sobre la marxa”, afirma sense matisos Mostafà Shaimi, professor del departament de pedagogia de la Universitat de Girona i membre de l’Espai Antiracista de Girona, que demana un “replantejament de fons amb polítiques clarament antiracistes”.

L’Estat té la competència exclusiva en la gestió de fluxos migratoris, que inclou el control de fronteres, la concessió de visats i els permisos de treball; des l’aprovació de l’Estatut, Catalunya té transferides les competències en matèria d’acollida i integració i també la competència executiva per expedir la primera autorització de treball. L’any 2008, a més, es va signar un Pacte Nacional d’Immigració, però Shaimi, com també fan altres entitats, continua lamentant la falta de visió de futur: “En aquell moment ja hi havia fills i filles de famílies migrants i, per tant, ja no s’hauria d’haver parlat d’acollida. Una prova d’això és que sis anys després ja es va començar a parlar del pacte nacional per la interculturalitat, per afrontar com gestionem el pluralisme.” El pacte encara no s’ha aprovat i les conseqüències d’aquesta “falta de rumb” es veuen especialment en l’educació, en què la problemàtica de la segregació escolar, amb escoles públiques on “el 100% dels infants són fills i filles de famílies migrants”, representa “una forma de racisme encara que no sigui intencionat”, i també en l’accés a determinats recursos, entre altres l’habitatge o la feina.“Un immigrant té unes possibilitats minses per llogar un pis i l’accés al món laboral també està molt limitat, amb ofertes molt deterministes, a escorxadors, treballs de temporers… I això és un problema perquè tant l’escola com la feina són sistemes per trencar l’exclusió social”, opina Shaimi, que denuncia també racisme en l’accés a l’oci. “Quina terra d’acollida és aquesta si a la porta d’una discoteca si et dius Gemma o Jordi entres i si et dius Mostafà no et deixen entrar”, afegeix.