La pandèmia de la covid – 19 ho va trastocar tot, també les cerimònies relacionades amb la mort. Durant quatre mesos, de març a juny del 2020, l’emergència sanitària va impedir la pràctica més habitual entre els musulmans catalans: la repatriació dels difunts al seu país d’origen. Arran del tancament de les fronteres, els difunts van haver de ser enterrats als espais habilitats que llavors existien per a aquesta confessió religiosa: els cementiris de Collserola (Barcelona), Manresa, Sant Feliu de Guíxols i Calonge. “La sobremortalitat va fer que els espais s’omplissin i algunes famílies musulmanes van haver de portar els seus morts a enterrar a cementiris de fora de Catalunya”, explica l’antropòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Moreres. Les dues destinacions van ser Saragossa i el cementiri privat de Xiva, a la comarca de la Foia de Bunyol, al País Valencià. “La pandèmia ha accelerat el que ja feia més de vint anys que demanaven les comunitats: disposar d’espai per als seus ritus funeraris”, hi afegeix aquest expert, que ara ha coordinat la Guia comarcal per a l’adequació de recintes islàmics als cementiris d’Osona. Es tracta d’una eina impulsada pel Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal i elaborada amb el suport del Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida de la Diputació de Barcelona.

Es tracta de donar la informació necessària als ajuntaments per poder actuar amb previsió. “Segurament no tots els municipis de la comarca necessitaran aquests espais, però aquells on hi ha més comunitats musulmanes sí que ho han de preveure. Ens hem anticipat, i gràcies als estudis que s’han fet des de la Diputació podem saber quines seran, més o menys, les necessitats en el futur”, expliquen Txevi Rovira, conseller d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona, i Mireia Rosés Noguer, coordinadora del Servei d’Acollida i Integració d’aquest organisme.