"L'Estat aposta per empleats forans barats"

política d'immigració · "No posem les bases per atreure treballadors qualificats" baixos costos · "El govern central vol mà d'obra barata per mantenir la competitivitat de l'economia" Per B.B.

Avui, 16-08-2006

Nascut al Líban el 1957, Ghassan Saliba va emigrar el 1976 a Bèlgica, on va cursar estudis universitaris. Des del 1981 viu a Barcelona, on va començar compaginant la feina de corresponsal del diari libanès An – Nidaa amb diverses col·laboracions amb ONGs i entitats socials que treballen amb el món àrab. Està afiliat al sindicat Comissions Obreres des de l’any 1994.
Quina és la formació dels immigrants que arriben a Catalunya?
Una part més important del que pensem tenen estudis mitjans o superiors. En línies generals, la preparació dels immigrants no es correspon amb la feina que fan a Catalunya i això és així perquè la política d’immigració de l’Estat no passa per atreure treballadors qualificats. Encara està vigent el tòpic que diu que la immigració és per a treballadors no qualificats, una dita que comença a trencar – se amb l’arribada de professionals molt ben preparats de l’Europa de l’Est. De fet, el 80% de les vacants del Servei Català d’Ocupació són per a feines qualificades.
La població immigrada es concentra a la construcció, la feina de la llar i l’hostaleria. ¿Trobarien mà d’obra aquests sectors sense l’arribada d’immigrants?
La concepció del sistema estableix la utilització de la mà d’obra immigrada per abaratir costos i, d’aquesta manera, fer competitiva l’economia espanyola. Això comporta unes condicions laborals precàries. La construcció, l’hostaleria i les feines domèstiques no són en general feines atractives per a la població d’aquí, especialment per als joves, però tampoc per als immigrants. La prova d’això és el desplaçament de mà d’obra que es produeix per exemple en l’hostaleria. Els immigrants quan arriben accepten treballar en aquesta activitat, però quan porten un temps aquí i han estabilitzat la seva situació busquen altres feines amb millors condicions.
¿Es produeixen rotacions en les feines que fan els immigrants?
Evidentment, hi ha desplaçaments per la mà d’obra immigrada que passa a treballar en altres sectors. L’agricultura era una gran font d’ocupació per als immigrants i avui en dia no concentra més del 5% dels treballadors forans. A banda de la crisi que travessa l’activitat, moltes de les ofertes de feina són temporals i, en general, poc atractives. El pes de l’hostaleria també s’ha moderat en els últims anys.
Quant temps triga un immigrant a trobar feina a Catalunya?
Depèn del seu origen, la llengua que parla i l’estació de l’any en què arriba. Si no té papers, com és el cas del 75% dels immigrants, passa dificultats, però menys que en d’altres països d’Europa, on és molt complicat treballar sense estar regularitzat. Els immigrants, però, saben que trobaran feina a Catalunya i Espanya, perquè l’economia està creixent i hi ha dèficit de mà d’obra. Això no és bo per a l’economia, ja que com més empleats hi ha en condicions precàries en un país més difícil és aconseguir un mercat de treball de qualitat i qualificat. No obstant, aquesta no sembla la prioritat del govern central, que aposta per una mà d’obra immigrada barata.
Quin model creu que seria més adient per a l’Estat?
El sistema tal com està muntat ara per ara dificulta l’arribada de treballadors d’alta qualificació. Hauríem d’obrir vies de contractació eficients al país d’origen per cobrir les necessitats del mercat de treball de l’economia catalana. Això no impediria l’arribada de treballadors sense papers, però el seu nombre disminuiria. S’ha de buscar un equilibri entre una política d’immigració flexible i una de mà dura que aturi l’economia submergida.
Quins col·lectius o nacionalitats són els que actualment tenen més presència a Catalunya?
Els marroquins, equatorians, colombians i argentins són els que, tradicionalment, més presència han tingut a Catalunya. En els últims mesos estan arribant força bolivians i romanesos.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)