La falta d’habitatge social és un problema molt generalitzat, però a Badalona la situació és especialment dramàtica perquè ja fa molts anys que l’oferta de pisos d’aquestes característiques és igual a zero, un fet que dificulta moltíssim trobar una alternativa per a les famílies que són desnonades i que no poden pagar els preus del mercat convencional. Aquest és el cas de les persones que viuen des de fa una mitjana de quinze anys al número 79 del carrer Calderón de la Barca, al barri de la Salut Alta.

Els inquilins dels vuit immobles han d’abandonar l’edifici perquè, segons l’informe tècnic, presenta un estat ruïnós. Són famílies molt pobres, nascudes fora de l’Estat –a excepció dels fills que ja han nascut aquí– i la majoria d’ells poden mostrar el seu DNI que acredita l’aconseguida nacionalitat espanyola.

Divendres, si un miracle no ho evita, es veuran vivint al carrer, ja que l’alcalde d’aquesta ciutat, Xavier Garcia Albiol, ha anunciat a les xarxes socials que l’Ajuntament no els donarà cap empara perquè es tracta de “delinqüents que creen problemes de convivència al barri”. També els tracta d’“ocupes”, quan la majoria disposen de contracte de lloguer i estan al corrent de pagament.

Aquest diari va parlar ahir amb diversos veïns de la zona que asseguren que es tracta de “gent molt tranquil·la, que mai ha donat ni un sol problema”, com manifestava una senyora que viu just davant del número 79. “Fins i tot sortien a aplaudir els sanitaris durant la pandèmia”, afirmava un senyor d’uns 70 anys. “Albiol ha fet coses molt bones a la Salut i per això l’hem votat, però que busqui els delinqüents de veritat, que en tenim molts, i no aquesta gent que no ens dona cap maldecap”, hi afegia una tercera veïna. Una altra més no vol que les administracions cedeixin pisos socials als immigrants però assegura que, aquests en concret, “no són gens problemàtics”. El Punt Avui va sol·licitar ahir al consistori si consten denúncies a la Guàrdia Urbana o als Mossos d’Esquadra que afectin les famílies afectades, però el govern local no ha respost a la consulta.

“No som terroristes ni delinqüents, som gent honrada que mai ha trepitjat una comissaria i que necessitem un sostre per viure”, va ressaltar ahir l’Abderrahmane Boutile. Treballa de taxista, viu amb el seu nebot i va arribar a Catalunya fa 35 anys. Mostra el seu DNI. No pot cobrar més de 1.200 euros perquè el taxi no és seu, així que només pot aspirar a un lloguer social. En Boubacar Diallo té 60 anys i va néixer a Guinea. Ha pagat el lloguer fins al mes de novembre, com demostra amb els rebuts girats. No té ningú aquí que el pugui acollir. En Mohamed el Amin Bakkal és un altre dels afectats. Els seus quatre fills han nascut a Catalunya. La seva dona s’està tractant un càncer de pit a Can Ruti. “La solució que ens han donat els serveis socials és que ens tornem al Marroc, sense tenir en compte que tenim nacionalitat espanyola i que els meus fills estan plenament integrats perquè són catalans”, lamenta. El de 18 anys, en Youssef, hi afegeix: “Em tracten d’estranger quan no ho soc.”

Darrere cada afectat s’amaga un drama humà. La Fátima mostra la seva targeta de discapacitada. És una dona gran que viu sola. La Souad Ghailan és divorciada i té dues filles menors d’edat. “On volen que em fiqui amb les meves dues filles?”, es preguntava. Cap d’aquestes persones pensa a abandonar voluntàriament la finca. “No tinc cap lloc alternatiu on anar”, va subratllar en Ben Abdel, un home proper a la seixantena que cobra un ajuda de 450 euros al mes.