L’Omar (nom inventat perquè prefereix conservar l’anonimat) té 20 anys. La seva família es va instal·lar a Catalunya quan ell en tenia tres, procedent del Marroc. A Badalona ha crescut, ha estudiat i ha signat el seu primer contracte de treball, en una empresa de serveis a la qual continua vinculat després que li oferissin un contracte fix. És un jove tímid, de complexió prima, plenament integrat. Parla català, tot i que se sent més còmode quan s’expressa en castellà. La seva parella és nascuda aquí. Molts dels seus amics també. L’Omar té les mateixes preocupacions i els mateixos somnis que qualsevol jove de la seva edat, però ell viu sota la pressió d’un racisme latent que impregna cada capa de la societat.

Ell és només un cas, però representa molts joves que veuen com el seu dia a dia és una cursa d’obstacles en què han d’anar esquivant mirades desconfiades, comentaris maliciosos i, sobretot, molts qüestionaris i controls policials. L’Omar no amaga que quan era menor d’edat va tenir una petita relliscada que es va saldar amb una mesura social. Havia d’entrevistar – se cada cert temps amb un educador. L’informe del professional deixa clar que es van complir els objectius educatius. D’aquell afer no haurien de constar antecedents, però sembla que l’afer el perseguirà de per vida perquè després han vingut algunes detencions i moltes identificacions que han acabat en no res.

El primer ensurt va tenir lloc al centre de Badalona. Era l’any 2021 i ja era major d’edat. Anava passejant amb un grup on hi havia altres marroquins i també joves nascuts aquí. Els van aturar els Mossos d’Esquadra. A ell el van emmanillar i se’l van emportar com a sospitós d’una investigació que la policia tenia oberta arran de la denúncia d’un robatori amb violència. L’Omar va passar dues nits a comissaria però a la roda de reconeixement ningú el va identificar. A les dependències policials va poder observar que conservaven una foto d’ell de quan era menor. El van deixar en llibertat. Aleshores no podia endevinar que aquella no seria la primera vegada que passaria per aquell mal tràngol.

El mateix any però uns mesos més tard, cap a l’estiu, el van tornar a detenir, de nou en un dels carrers més cèntrics de Badalona. Aquest cop, amb un altre jove magribí. A l’Omar, dues víctimes d’un robatori l’havien assenyalat, una estona després d’haver rebut l’atac, però ho van fer des de l’interior d’un cotxe policial, amb els vidres tintats, i a uns 60 o 70 metres d’on era ell. Va passar tres nits a la comissaria abans de tornar al carrer. Finalment el van jutjar. També a l’altre jove, al qual no coneixia de res. La fiscalia demanava tres anys de presó per a l’Omar. Va quedar absolt. En la sentència, la jutgessa deixa clar que les proves practicades no eren suficients per condemnar – lo. A més, per reblar el clau, les dues víctimes del robatori havien declarat que un dels presumptes lladres lluïa un tatuatge al coll amb unes ales. Cap dels dos detinguts responia a aquesta descripció. En aquell cas, la policia va arribar a detenir sis sospitosos. La jutgessa va retreure als Mossos que no hi havia hagut un mínim de rigor.