El primer ministre britànic, Rishi Sunak, va redefinir ahir la seva estratègia política de cara a les eleccions de l’any que ve. En el discurs de clausura del congrés del Partit Conservador celebrat aquesta setmana a Manchester, el líder tory va presentar les línies mestres del que hauria de ser el seu programa electoral: la inversió en infraestructures al nord del país, una reforma educativa i la transformació del Servei Nacional de Salut britànic.

El més destacat va ser l’anunci que cancel·lava l’arribada del tren d’alta velocitat a Manchester, on es va fer la conferència, i al nord del país. En lloc d’això va prometre una inversió de 40.000 milions d’euros en infraestructures al centre i al nord del país. Els conservadors, amb Boris Johnson, van guanyar les eleccions del 2019 amb la promesa d’igualar el nord del país, on estan les zones industrials i més pobres, amb el sud, on estan les zones més riques.

Els votants laboristes del nord van votar conservador. Però quatre anys després les seves vides no han millorat. Tot al contrari, s’han empobrit encara més. Faltarà veure si els votants del nord es creuen la promesa de Sunak o si, en canvi, pesa més el que no s’ha fet durant els últims quatre anys. El sector empresarial ha lamentat la decisió del govern de cancel·lar l’alta velocitat. En la seva intervenció davant del seu partit, Sunak també va anunciar que vol que l’ensenyament sigui obligatori fins als 18 anys amb matemàtiques i anglès, i unificar les proves preuniversitàries –l’equivalent a la selectivitat– que duren dos anys amb les tècniques. Però no hi ha data per a la reforma i encara no ha obtingut el vistiplau dels sindicats escolars, que estan en vaga. El polític conservador també va prometre doblar el nombre de metges i infermeres i incrementar – ne la formació, però la sanitat està semiprivatitzada i les vagues d’infermeres i de metges internistes són constants.

Sunak és primer ministre des de fa un any sense haver estat elegit a les urnes. S’ha presentat com un líder pragmàtic, de futur. Va presumir que el Regne Unit havia estat el primer país a ajudar Ucraïna, i també del Brexit. Va dir que el Regne Unit havia crescut des de la sortida de la UE més ràpidament que Alemanya i l’Estat francès. Però, la realitat és que el cost de la vida al Regne Unit és insostenible, amb un increment dels productes bàsics del 30% i de les hipoteques en 1.100 euros per a molts ciutadans en els últims dos anys. L’objectiu de Sunak és unir les diferents faccions del partit confrontades. La dreta radical, que és la que va impulsar el Brexit, demana mà de ferro amb la immigració i està en contra de les polítiques per neutralitzar les emissions –unes demandes que Sunak ha fet seves–. Després hi ha la dreta tradicional, que li demana una baixada d’impostos que Sunak ha descartat fins que no es redueixi la inflació a la meitat. I finalment hi ha la dreta moderada, que li reclama que torni a les polítiques ecològiques i que respecti els acords internacionals de refugiats.