Agustín Muñoz tenia 37 anys i set fills, vivia al cap de Gata, on amb una barca es guanyava la vida pescant a l’hivern i a la tardor, mentre que a l’estiu aprofitava per pujar a terres on la feina era segura i ben pagada. Eren tres mesos però li estintolaven l’any. Controlant les despeses tant per menjar com per dormir, podria tornar a casa amb els rèdits necessaris per garantir que la nombrosa prole no passaria fam. Als anys seixanta, un dels
Dorados era la Costa Brava. Pandora i Ava Gardner havien fet de Tossa de Mar un pol d’atracció internacional i la vila no parava de créixer impulsada per un turisme cada cop més exigent, i la força dels braços de molts emigrants com l’Agustín i dos dels seus fills, que, des de feines subalternes, ajudaven a aixecar apartaments i hotels entre la riera i la carretera de Sant Feliu. Responsable i bon treballador, el van contractar com a manobre quan estava a punt d’acabar – se un edifici de quatre plantes, en el qual, després de parlar amb l’encarregat, li van cedir un espai al soterrani on li deixaven dormir i cuinar. Va ser així com va aconseguir dues feines i a la de la construcció hi va afegir la de vigilant de l’obra, la qual cosa no tan sols li permetia estalviar i millorar la temporada, sinó que, reservat i poc amic de festes, el cau que li feia d’habitatge l’ajudava a superar la freqüent melangia sobrevinguda quan comptava els dies que li faltaven per tornar al mar del sud. L’Agustín cobrava 1.100 pessetes (61 euros) a la setmana, un capital pels temps que estem parlant, i mai havia dit no, ni tingut una mala paraula, fins al diumenge 6 d’agost del 1967, quan l’encarregat va anar a buscar el seu cotxe a l’obra, el va cridar i no el va trobar enlloc. Li va estranyar però va pensar que havia sortit a passejar. Tot es va complicar el dilluns 7, quan l’Agustín continuava sense donar senyals de vida, i també havia desaparegut un treballador marroquí que acabava contracte i dormia al mateix local que l’almerienc.