En matèria de respecte dels drets LGTBI , Itàlia es troba, des de fa molt de temps, a la cua dels països europeus. Ara, l’arribada al poder dels postfeixistes ha empitjorat encara més la situació.

Ho certifica l’informe d’enguany d’ILGA – Europe, la divisió europea de l’associació internacional de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals. L’informe, que analitza les lleis i les polítiques que afecten la comunitat LGTBI a cada país, situa Itàlia en la 34a posició –un graó més avall que el 2022–, just per sobre de Bulgària, Romania i Polònia, que ocupa l’últim lloc dels membres de la Unió Europea per quart any consecutiu.

L’informe puntua els països des del zero (per a aquells que cometen greus violacions dels drets humans) fins al 100% de drets respectats. Al capdamunt de tot, com en el 2022, hi ha Malta, amb un 89%. A continuació, hi trobem Bèlgica i Dinamarca, empatades al 76%, i l’Estat espanyol, amb un 74%. Itàlia, en canvi, només obté un 25%. Polònia, el pitjor país europeu per a no ser heterosexual, i model de referència en aquesta qüestió per a l’executiu de Giorgia Meloni, té una puntuació del 15%.

Itàlia treu la puntuació més baixa, un zero, en la tutela dels crims i el llenguatge d’odi contra la comunitat LGTBI : malgrat les recriminacions de l’ONU, el país transalpí no té ni tan sols una llei contra l’homofòbia. És a dir, no hi ha cap llei que condemni les agressions homòfobes ni protegeixi el col·lectiu.

Això es deu, d’una banda, a la forta influència històrica del Vaticà en la política italiana. El 1993, quan es va aprovar la llei Mancino –la llei estatal que condemna els delictes d’odi i discriminació per motius “racials, ètnics, religiosos o nacionals”–, la pressió de l’Església catòlica va impedir que s’hi inclogués la discriminació per orientació sexual.

Amb tot, també hi ha iniciatives contra l’homofòbia promogudes des de l’associacionisme cristià de base, com ara el web Omofobia.org, nascut el 2020. Es tracta d’una pàgina d’informació gestionada per un grup de voluntaris catòlics LGTBI lligats al projecte Cròniques d’homofòbia quotidiana, que, des del 2013, sensibilitza i monitora els casos de discriminació homòfoba al país.

D’altra banda, mentre les últimes dècades la resta de països europeus adoptaven lleis per protegir el col·lectiu LGTBI , a Itàlia ha anat prenent força una extrema dreta obertament homòfoba que ha bloquejat qualsevol iniciativa en aquesta direcció. Un exemple n’és el decret Zan, embarrancat el 2021 després d’un llarg periple. Franco Grillini, exdiputat, activista i president honorífic d’Arcigay, l’associació de referència en la tutela dels drets del col·lectiu LGTBI al país transalpí, assegura que “a Itàlia, hi ha hagut una violència d’estat molt forta contra els homosexuals”.