La immigració il·legal s’ha convertit en el tema estrella a les Canàries. Ocupa i preocupa la premsa i bona part de la població i obsessiona els polítics de l’arxipèlag.

Curiosament, però, aquest fenomen (oportunitat per a uns, problema per als altres) quasi no té visibilitat als carrers. És molt més fàcil trobar immigrants magribins o subsaharians a Salt, Cervera o Barcelona que no pas a Santa Cruz de Tenerife, una caòtica i gens atractiva ciutat que és, però, capital d’una illa plena d’encants. La majoria d’immigrants són interceptats quan arriben en les pasteres (cayucos en el seu format més gran i en les seves formes subsaharianes) i després de ser internats en centres acaben sent repatriats als seus països o enviats a la Península.

La intensificació de la vigilància fronterera ha fet que creuar l’estret de Gibraltar o saltar la tanca a Ceuta i Melilla sigui cada cop més difícil per l’onada d’immigrants desesperats.

De fet, fins a l’any 87 les Canàries no havien rebut ni una pastera a les seves costes. Ara és el pa de cada dia en platges com la de Los Cristianos. Les màfies intenten entrar a Europa amb embarcacions més grans – equipades fins i tot amb sistemes de navegació GPS – i ho fan des de Mauritània o països encara més al sud. “Després dels cayucos vindran les embarcacions metàl·liques”, s’avisa.

Uns països en els quals Espanya no té a penes representació diplomàtica, fet que dificulta el control de les màfies que exploten la immigració il·legal, segons fa notar el govern canari. Aquest va ser un dels assumptes que, fa setmanes, van tractar el president canari, Adán Martín, en la seva entrevista amb Rodríguez Zapatero a Santa Cruz.

A les Canàries parteixen del convenciment que només una mena de Pla Marshall per a l’Àfrica sumat a una bona gestió diplomàtica com la que s’ha fet amb el Marroc els darrers tres anys pot pal·liar els efectes més negatius de tot plegat.

La immigració preocupa perquè a l’arxipèlag, amb un turisme que lluita per seguir sent competitiu després del boom dels 80, l’altre cavall de batalla és la superpoblació. En 15 anys han passat d’1,5 a 2 milions d’habitants. L’executiu de Coalició Canària, que governa en minoria des que va expulsar els consellers del PP en un intent de millorar relacions amb l’executiu de Zapatero, pretén endurir els requisits per entrar i suavitzar els de repatriació. També anhela competències en immigració.

Això és, almenys, el que CC i el PSOE han escrit al text del recentment aprovat Estatut canari. S’accepta que rebran algunes retallades, però les esperen “assumibles”. Martín es queixa que tot i no tenir competències ha d’assumir costos derivats de la immigració. Com a dada aporten que són 120 els menors subsaharians dels quals té cura en centres d’acollida de la seva titularitat.

La immigració, però, també genera interessos. Alguns membres de l’executiu recorden que les Canàries són el territori més ric d’aquella zona d’Àfrica i, per tant, el més desenvolupat quant a serveis. Per això veuen una oportunitat en l’arribada esporàdica de subsaharians d’alt poder adquisitu per “fer compres o operar – se de la vista”. Així, es donaria un nou impuls a l’economia de l’illa, agrícola fins que a mitjans dels anys 70 va arribar el turisme per apropar l’arxipèlag a la mitjana de renda espanyola.
 
El Miami africà

La idea de ser un pol d’atracció per als rics de la part nord del continent només serà possible amb un bon desenvolupament de les comunicacions. Es tracta, segons sosté el portaveu del govern autònom Miguel Becerra, de convertir l’arxipèlag en “el Miami africà”.

En tot cas, el govern espanyol, molt criticat per la seva gestió de la immigració a les Canàries, afirma que va desarticular 333 xarxes d’immigració il·legal el 2005 i 172 en el que va del 2006 i que ha ampliat el SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior) per salvaguardar les costes de l’arribada de pasteres i ha obert ambaixades darrerament a “quasi tots” els països subsaharians. A les Canàries, però, seguiran pendents, potser massa, de les pasteres.