Si fos una història cinematogràfica, consistiria en un muntatge en paral·lel entre les dues Amèriques.

A la mateixa hora que a la capital dels Estats Units es concentraven milers de ciutadans per commemorar els 60 anys de la Marxa a Washington i el cèlebre discurs del “tinc un somni” de Martin Luther King, a Jacksonville, Florida, Ryan Christopher Palmeter, blanc de 21 anys, deixava manifestos que semblaven escrits pel gran mag del Ku Klux Klan.

Bryan C. Palmeter, de 21 anys, va entrar en una botiga, va matar tres negres i va mirar de no tocar cap blanc
“Mataré negres, els odio”, va escriure el jove, segons els textos que els seus pares van facilitar a la policia. “Els seus manifestos són el diari d’un boig, pensaments completament irracionals, però sabia el que feia, va estar lúcid al 100%”, va remarcar ahir el xèrif del comtat, T. K. Waters.

Palmeter, que vivia amb els seus progenitors, va complir la seva paraula. Armat amb una pistola Glock i un rifle AR-15, decorat amb una esvàstica, va matar tres afroamericans (dos homes i una dona), abans de llevar-se la vida, en una botiga de la cadena de descomptes Dollar General d’aquesta ciutat al nord de Florida. I els va matar d’una manera sistemàtica: va triar les víctimes pel color de la pell i va evitar disparar als blancs que eren a l’establiment, va dir Waters en roda de premsa.

El xèrif va oferir una petita mostra dels enregistraments de les càmeres de seguretat. Vestit a l’estil paramilitar amb armilla antibales, màscara i guants, l’autor dispara a un vehicle aparcat a la porta del negoci (primera víctima) i es veu com entra, mira i apunta. “És un vídeo curt perquè la resta no està fet per a televisió o l’entreteniment”, va aclarir el policia. Però va assegurar que, a partir de les imatges, van observar que a la botiga hi havia blancs, que el pistoler va descartar. Waters va fer servir a tota hora la paraula “escollir” quan es referia als tres morts, de 19, 29 i 52 anys.

“L’odi que va motivar el crim afegeix una capa addicional de dolor i angoixa”, va afirmar.

“Hem vist que ha crescut l’odi racial”, va sospesar diumenge Martin Luther King III, fill del mític reverend líder, després de la matança. “Hi hem de fer alguna cosa ara, això és inhumà, inacceptable, no són els Estats Units”, va afegir.

“Mentre continuàvem amb la marxa per la llibertat a Washington, els actors de l’odi continuen posant en pràctica l’agenda del supremacisme blanc a Jacksonville i posen fi a la vida de ciutadans negres en nom d’una era a què ens neguem a tornar”, va lamentar Derrick Johnson, president de la NAACP, l’organització que lluita pels drets civils.

El xèrif Waters, que és afroamericà, va explicar que Palmeter va comprar legalment la pistola i el rifle, i que els venedors van fer el que era correcte. Durant les seves respostes, va exonerar les armes i va culpar la persona. “Aquest era una mala persona. El problema és l’individu, les armes només són l’eina dels malvats per fer coses horribles”, va dir. Va remarcar, a més, que no hi havia “cap bandera vermella” d’alerta, “no teníem informació que pogués passar això”. El pistoler no tenia antecedents, malgrat que el 2017, a 15 anys, va estar 72 hores en observació per una denúncia de violència domèstica per una trucada del seu germà.

Segons Waters, l’agressor va passar per la universitat Edward Waters, centre històric per a estudiants negres. No hi va mostrar cap intenció d’“exercir violència malgrat la proximitat amb persones que podien ser la seva diana”. Un vídeo a TikTok va captar com es vestia per matar.

Aleshores, es va dirigir a la botiga. Quan ja havia fet tres morts, Palmeter va enviar un missatge al seu pare. Li va demanar que fes servir un tornavís i accedís a la seva habitació. És el que va fer el pare, que va trobar els manifestos racistes i una nota de suïcidi a l’ordinador. “No hi ha cap explicació –va reiterar Waters– per a les accions d’aquesta nauseabunda ideologia”.