El Parlament polonès, Sejm, ha aprovat aquest dijous la moció presentada pel govern de l’ultranacionalista partit Llei i Justícia (PiS) per celebrar un referèndum coincidint amb els comicis generals del 15 d’octubre en què s’inclourà una pregunta sobre la política d’asil europea.

Després d’obtenir el suport dels diputats, la moció serà traslladada ara per a la seva aprovació definitiva a una comissió legislativa que elaborarà el projecte i els continguts sobre la consulta popular, segons ha informat el canal de televisió polonesa tvn24 i ha recollit l’agència Efe.

Tal i com havia avançat el PiS, el referèndum inclourà quatre preguntes, una de les quals relativa a la reforma migratòria de la Unió Europea (UE) que obliga els estats membres a acollir determinats contingents o pagar 20.000 euros per cada refugiat rebutjat.

El governamental PiS, la formació que lidera Jaroslaw Kaczynski i a la qual pertany el primer ministre, Mateusz Morawiecki, rebutja de ple aquesta proposta i convertirà aquest repudi en un dels eixos de la seva campanya electoral.

Les altres tres preguntes fan referència a la privatització d’empreses estatals, al retard de l’edat de jubilació als 67 anys i al reforçament de la frontera polonesa de Bielorússia, en un moment de màxima tensió per la presència de milers de mercenaris del grup rus Wagner al seu territori.

El suport del Sejm a la moció suposa un revés per al líder de l’opositora Plataforma Cívica (PO), el liberal Donald Tusk, que va qualificar d’”invàlida” la convocatòria d’un referèndum i va acusar el PiS d’utilitzar recursos públics per a la campanya.

Tusk, primer ministre de Polònia entre el 2007 i el 2014 i president del Consell Europeu des del 2014 al 2019, és el principal rival del PiS i l’objectiu prioritari dels atacs de l’actual govern i molt especialment de Kaczysnki, l’home fort de la política polonesa.

Des del partit governamental se l’ha acusat d’haver desmantellat l’exèrcit mentre va estar al poder i de ser un “servent sol·lícit” – en paraules de Kaczynski – de Brussel·les i del govern de Berlín.

Sota el PiS, i amb l’impacte de la guerra a Ucraïna, Polònia ha incrementat la seva partida de Defensa a nivells rècord en la seva història, fins a situar – se aquest 2023 al 4% del producte interior brut (PIB), i adquirit abundant material militar de Estats Units i Corea del Sud, entre altres aliats