Després de dos anys de reducció de població a causa principalment de la pandèmia de la Covid – 19, que va incrementar la mortalitat i la migració de molts habitants, Barcelona ha recuperat població i el nombre d’empadronats a principi d’aquest any era de 1.660.435 residents, un 1,2% més que un any enrere.

Segons dades de l’últim informe municipal sobre el tema, recollit per l’ACN, aquesta xifra suposa el segon valor més elevat des del 1991. Destaca que gairebé un de cada quatre residents són de nacionalitat no espanyola. L’any 2019 el pes de la població estrangera va superar la línia del 20% i cada cop més s’apropa al 25%, un augment vinculat al cicle econòmic.

L’Ajuntament vincula l’augment de la població al moviment migratori associat al cicle econòmic postpandèmic i el dinamisme del mercat laboral, que haurien funcionat com a agents tractors de població.

María Jesús Calvo Nuño, cap del departament d’estadística i difusió de dades de l’Oficina Municipal de Dades, afirma que Barcelona té un context “favorable” i hi ha 85.000 llocs de treball més que els que existien fa dos anys. Per això, apunta que la ciutat se situa com una urbs que fomenta activitats d’alt nivell tecnològic i atreu població amb un cert nivell formatiu. Això, sumat a la flexibilitat que avui permet el teletreball i al fet que sigui una ciutat “obertament tolerant”.

Per contra, la bonança del cicle econòmic no altera la tendència a la baixa de la natalitat. És a dir, que la població creix perquè ho fa la migració, no per la natalitat. Els gairebé 11.300 naixements del 2022 són el valor més baix des de 1900 deixant de banda l’any 1939.

A banda de l’espanyola, Barcelona té població de fins a 177 nacionalitats, un nombre que es manté estable, ja que és només una més que l’any passat. Entre la població de nacionalitat estrangera, aproximadament set de cada deu són extracomunitaris mentre que la resta, prop de tres de cada deu, tenen alguna nacionalitat de la UE. Les dades indiquen que mentre el col·lectiu comunitari es manté estable en relació amb un any enrere, els estrangers comunitaris són els que creixen i fan un salt endavant del 10,8%. De fet, per primer cop els americans superen els europeus. Segons Calvo, els barris amb més nacionalitats són la Vila de Gràcia (134) i el Raval (137).

Les nacionalitats més representades són les d’Itàlia, Colòmbia, Pakistan, Xina, França i Perú. L’evolució de la població segons nacionalitat presenta una dualitat: la població espanyola continua a la baixa mentre que l’estrangera repunta amb força (+7,8%). Les que més han crescut són Colòmbia, Perú, Ucraïna, Veneçuela, Argentina, Hondures i Rússia. És a dir, aquelles nacionalitats de països que tenen un present “turbulent”. “No és estrany que aquestes nacionalitats hagin augmentat perquè Barcelona té un context econòmic favorable”, indica Calvo.

La immigració segueix un patró similar als d’anys anteriors. Abunden els adults joves, procedents de l’estranger (un 62%) i de la resta de Catalunya (25,8%). Del conjunt d’immigrants arribats el 2022, un 46,7% tenia titulació universitària. Quant al perfil predominant dels emigrants, és el de joves de nacionalitat espanyola que se’n van majoritàriament a la resta de Catalunya (67,7%) i a la resta d’Espanya (24,6%).

Per primer cop a la història, i independendentment de la nacionalitat, la població nascuda a l’estranger que viu a Barcelona depassa la frontera simbòlica del 30% i suposa un 31,3%, gairebé deu punts més que fa deu anys. En canvi, evoluciona a la baixa la població resident nascuda a la resta de Catalunya (7%) i a la resta d’Espanya (14,1%). Segons els municipis d’origen dels residents que no han nascut a Barcelona, el principal punt d’origen és la ciutat de Madrid. Ara bé, cal tenir en compte que prop del 28,9% dels residents nascuts a l’estranger disposen de la nacionalitat espanyola.

Així, la població autòctona empadronada, la nascuda a Barcelona, representa un 47,6% del total, el percentatge més baix de la història recent; i clarament s’ha deixat enrere el rang 51 – 52% en què es va moure durant gairebé tres quinquennis (de 2006 a 2019). Per tant, per quart any consecutiu el nombre de persones empadronades que no ha nascut a la ciutat és superior al dels nascuts a la ciutat.

L’edat mitjana de la població es manté lleugerament per sobre dels 44 anys. L’estructura de la població empadronada per sexes es manté estable, amb un predomini de les dones força generalitzat per edats. A partir dels 45 anys la població femenina s’estén, ja que les dones tenen més esperança de vida.

La població infantil (entre 0 i 15 anys) representa un 12,5%. Els noms més triats per als nadons l’any 2022 són Emma, Olívia, Júlia, Sofia Martina, Lucia, Ona, Mia, Gala i Aina, per a les nenes, i Leo, Bruno, Pau, Pol, Mateo, Àlex, Marc, Martí, Nil, Eric i Lucas en el cas dels nens.

Finalment, La gent gran, més grans de 65 anys, representa un 21,1% de la població barcelonina. A més, destaca el fet que hi ha 912 persones que són centenàries.