El passat esclavista està quedant exposat al Regne Unit. Primer va ser l’estàtua de bronze a Bristol d’Edward Colston, un dels principals comerciants d’esclaus del segle XVII, enderrocada i llançada al riu en el marc de les protestes per la mort de George Floyd als Estats Units el juny del 2020, unes protestes que es van estendre ràpidament per tot el Regne Unit. Ara, la descendent d’un administrador colonial britànic ha tornat a remoure les aigües del passat colonial i esclavista.

Es tracta de Laura Trevelyan, periodista britànica estatunidenca, excorresponsal de la BBC a Washington, convertida en activista per la reparació dels danys de l’esclavitud. Trevelyan és descendent d’un terratinent propietari d’esclaus. Al febrer va viatjar a l’illa caribenya de Granada, antiga colònia de l’imperi britànic on els seus avantpassats van tenir més de mil esclaus treballant a les plantacions de sucre que posseïen.

Davant dels descendents dels esclaus de la seva família, Trevelyan els va demanar perdó públicament i va anunciar la donació de 100.000 lliures (uns 117.000 euros) a un fons educatiu a l’illa, en un intent de reparar el dany infligit pels seus avantpassats amb la compravenda d’esclaus, tot i que ella no havia trepitjat abans aquell país.

D’alguna manera, Trevelyan va obrir la caixa de Pandora. A partir d’aquest gest, van sorgir més qüestions. Va plantejar preguntes sobre si també proporcionaria una compensació basada en el paper de Sir Charles Edward Trevelyan, el seu besavi, com a administrador del govern britànic durant la Gran Fam irlandesa (1846 – 1850) provocada per la plaga de la patata que va afectar bona part d’Europa.

La plaga va ser especialment cruel i mortal a Irlanda per la pobresa que hi havia, una pobresa provocada per les polítiques de repressió i impostos excessius dels anglesos protestants contra els irlandesos catòlics, que eren més del 80% de la població. Un milió d’irlandesos van morir i un altre milió van haver d’emigrar, un 25% de la població. El seu besavi, en nom del govern, es va negar a entregar ajudes als irlandesos que es morien de gana. Ha dit que està disposada a pagar les reparacions si el govern irlandès conclou que la seva família era responsable de la gestió catastròfica que va fer de la plaga de la patata.

Ara ha obert la porta a reparar aquest dany i ha creat l’organització Hereus dels Esclavitzadors, a través de la qual vol que es faci justícia segles després. És una organització integrada per descendents de l’aristocràcia decidits a reparar el mal comès pels seus avantpassats. La va crear juntament amb David Lascelles, que és cosí segon del rei Carles III i hereu d’una finca construïda amb els guanys del comerç d’esclaus i sucre a l’illa de Barbados, també al Carib. La fortuna familiar dels Trevelyan també va ser aconseguida gràcies a l’explotació d’esclaus.

L’Imperi britànic va comerciar aproximadament 3,1 milions d’africans amb el Carib, l’Amèrica del Nord i del Sud i altres llocs durant un període de 150 anys, els segles XVII i XVIII. El tràfic d’esclaus va ser abolit pel Parlament britànic el 1807. El 1833 es va aprovar una llei d’emancipació. Però Trevelyan diu que no va ser fins al 2016 –quan el University College of London (UCL) va publicar una base de dades en línia amb les indemnitzacions que es van pagar en el moment d’abolir l’esclavitud– quan va descobrir la injustícia que hi havia darrere d’aquella llei.

“No van ser els esclaus els que van rebre una compensació. Van ser els propietaris d’esclaus els que van ser pagats perquè era l’única manera que l’abolició podia ser aprovada pel Parlament britànic”, va explicar Trevelyan a la ràdio estatunidenca NPR. “El que ja era una situació horrible es va fer encara més injusta.” Concretament, se’ls va pagar 34.000 lliures a cadascun perquè acceptessin la llei. Això equivaldria a 3,5 milions actuals. Cap esclau va ser compensat.