Al voltant d’un xiprer plantat en un pati privat de Granollers va néixer fa 26 anys un projecte social que s’ha acabat convertint en una referència a la comarca. “Ens diem El Xiprer perquè l’origen de tot aquest projecte era l’acollida, i aquest arbre és el símbol cristià de l’acollida”, explica la gerent de la Fundació El Xiprer Vallès Oriental, Natàlia Sanchís.

El projecte, impulsat el 1997 pel matrimoni Quincoces – Riera, consistia originàriament a compartir taula amb les persones que més ho podien necessitar, però amb els anys ha anat ampliant els objectius. “No som ni un menjador social ni un banc d’aliments, però sí que fem aquest tipus d’activitats”, aclareix Sanchís. La fundació té un magatzem d’aliments a les Franqueses, al polígon industrial del Ramassar –on les famílies acudeixen a recollir lots de productes bàsics– i, paral·lelament, treballa en dos projectes d’acollida “a casa”, a la seva seu del carrer Josep Umbert, número 145, de Granollers.

Els dos projectes d’acollida s’articulen al voltant de la taula: l’un és l’esmorzar i l’altre, el dinar. “Però, a diferència d’un menjador social, en què la persona que necessita menjar hi entra, seu, dina i se’n va sense que ningú li pregunti res, nosaltres fem un acompanyament integral de la persona.”

Així, els que van a esmorzar a El Xiprer són joves que viuen a Catalunya en situació d’irregularitat. Es tracta d’immigrants majors d’edat i sense papers, majoritàriament subsaharians i marroquins. A part de compartir l’àpat, els joves entren en contacte amb els educadors socials, Susi Madrero i Carlos Parra, que analitzen la seva situació personal i intenten ajudar – los en tasques inicials com ara fer xarxa a la ciutat i aprendre l’idioma.

La situació d’irregularitat aboca aquest col·lectiu a la precarietat i a situacions de risc i marginalitat, ja que, legalment, no poden estudiar ni treballar. És amb la mirada posada en la regularització de la situació d’aquestes persones, a través de la inserció laboral, la capacitació per al món laboral i la facilitació d’una plena inclusió en la societat, que El Xiprer va posar en marxa la formació en inclusió i prelaboral (FIP), un projecte nascut a finals del 2020 amb entitats formadores, sobretot en àmbits professionals amb més sortida atès el teixit empresarial de la zona.

“Vam proposar, sobretot, formació per a auxiliar de magatzem, perquè hi ha molta logística, i també en soldadura i electricitat”, explica Parra, un dels responsables del projecte. El Xiprer finança amb fons propis aquesta formació, que imparteixen acadèmies especialitzades. “Però el projecte no queda aquí, a proposar formació; també fem vincles amb empreses perquè s’hi adhereixin. Al final, el que volíem era completar tot el recorregut i aconseguir la inserció laboral, és a dir, que els contractessin més endavant les empreses de la zona”, continua Parra.

En aquest sentit, la fundació manté un contacte estret amb la Pimec i amb la Unió Empresarial Intersectorial i s’ocupa de facilitar a les empreses totes les gestions burocràtiques que imposa la llei d’estrangeria per aplanar la contractació, mitjançant l’ajuda d’advocats col·laboradors, és a dir, professionals que treballen per a El Xiprer de manera voluntària. Des de l’entrada en funcionament del FIP, El Xiprer ha format uns 43 immigrants, un 44% dels quals han aconseguit la inserció. “Les empreses renoven els contractes perquè tenen una necessitat de treballadors, amb aptitud i actitud, i amb coneixement de la feina que han de fer. I les persones que nosaltres proposem tenen l’actitud que, precisament, els empresaris no troben a vegades en el col·lectiu de joves que han nascut aquí o que són veïns d’aquí”, aclareix Parra.

“Hi ha una continuïtat en la contractació perquè valen, perquè ho tenen molt clar i perquè són els primers interessats a no perdre un lloc de treball que costa molt d’aconseguir. Llavors són persones que, generalment, tenen un compromís real”, hi afegeix Madrero.

Un perfil completament diferent és el que distingeix els que van a El Xiprer per al projecte del dinar. “Tenim un col·lectiu de persones més grans, que no són població laboralment activa i que, per problemes de salut i/o de salut mental, o simplement de soledat, estan en una situació d’exclusió social”, explica Sanchís.

Aquestes persones troben acollida a El Xiprer, així com un acompanyament en les seves vides. “Amb el projecte nostre de voluntariat, cada dia de la setmana hi ha una activitat per a aquest col·lectiu: els dilluns fem un taller de manualitats; els dimarts, de teatre; els dimecres, jocs; els dijous, conversa…”

“Durant l’estona prèvia al dinar, es du a terme tot aquest acompanyament amb les persones voluntàries. El que aconseguim és crear un vincle, que les persones vinguin a El Xiprer no només a dinar –llavors sí que seríem un menjador social–, sinó a fer – hi la seva vida.”