El 14 d’abril passat, vaig assistir a la sessió participativa de debat sobre racisme organitzada per l’administració catalana. Quan vaig entrar el meu marc mental era senzill: “La llei no pot garantir el benestar, però sí que pot i ha de garantir el dret a buscar – lo.” Vaig entrar pensant que Catalunya tindrà una llei sobre racisme que garantirà aquest dret. […] Les tres persones representants de l’administració van parlar de la participació ciutadana i van subratllar algunes aportacions, assenyalant que la llei que s’elaborarà, segurament no les incorporarà totes, ja que allò que regula l’Estat no ho regula la comunitat autònoma. Després d’aquest plantejament general, alguns dels assistents van intervenir qüestionant la realitat: 1. Són freqüents els comentaris racistes, i els somriures aprovatoris. Què podem fer per reduir això? 2. Els mitjans de difusió combaten el racisme? De vegades veiem que l’afavoreixen. Estan degudament i prou representats els immigrants que viuen al nostre país? 3. Als immigrants se’ls discrimina freqüentment, per exemple quan volen llogar un pis. La llei prohibeix la discriminació, però la llei no sempre es compleix. 4. Als immigrants condemnats, algunes vegades se’ls expulsa, quan ja han complert la pena. Sembla injust, perquè se’ls condemna dues vegades […].