El suport religiós és fonamental per a les persones creients quan estan hospitalitzades per malaltia, i més encara si afronten els últims dies de vida, i també per a les seves famílies. Per això, al panell que recull totes les informacions de serveis de les habitacions de l’hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa, hi ha els contactes de mòbil de qui pot oferir servei espiritual. Per atendre la diversitat religiosa, s’ofereixen els números telefònics dels responsables de les religions amb més presència a la capital garrotxina i aquests es coordinen en el marc del Grup de Diàleg Interreligiós d’Olot.

Tots coincideixen que la proximitat i l’empatia amb les persones que viuen les últimes hores de la seva vida i amb els seus familiars és l’element essencial, però divergeixen en les formes i en les litúrgies. En el cas de la comunitat musulmana, si el malalt ho demana, l’imam de la comunitat el visita i prega per ell. I, quan es produeix la mort, les persones de referència a l’hospital acompanyen els familiars en els tràmits i en tot el tracte religiós al difunt. “El circuit d’enterrament no està tan ben definit com en el cas d’un difunt catòlic”, afirma la secretària del Grup de Diàleg Interreligiós i un dels referents de la comunitat musulmana, Laila El Gamouchi. I Bouchra, representant de la mesquita Al Rahma del barri de Sant Miquel d’Olot, hi afegeix: “Un musulmà no descansa fins que el cos és a la terra.” Ella mateixa lamenta l’angoixa, i a vegades el bloqueig, que pateixen els familiars, quan el temps s’allarga per culpa dels tràmits. El Gamouchi explica, també, que hi ha una gran majoria de famílies que volen repatriar el cos i que ells han de centrar els esforços a donar – los informació i ajudar – les en els tràmits, que sovint solen ser feixucs, plens d’entrebancs i llargs.

Amb els anys i gràcies a la intervenció del grup interreligiós, els musulmans garrotxins han pogut adaptar els seus rituals a la legislació sanitària vigent. Segons ella, poden rentar el cos abans d’embolcallar – lo i enterrar – lo al terra en unes tombes habilitades al cementiri d’Olot, tot i que moltes famílies opten pels nínxols dels cementiris de Barcelona perquè té un cost menor. I hi afegeix que moltes de les famílies que opten per enterrar el difunt a Catalunya ho fan perquè no poden afrontar el cost de la repatriació, tot i la col·lecta de recursos que fa la seva comunitat, i, sobretot, per les limitacions que es van produir durant la covid – 19.