La imatge és fàcilment recognoscible, i de ben segur que provocarà més d’un somriure i d’un sospir per la celeritat del pas del temps. Una joguina en forma de boca, que recorda una dentadura postissa amb potes, es mou a ritme ràpid per una taula si se li dona corda. La Queta, abreviació de boqueta, era l’element central de la campanya Dona corda al català, que va posar en marxa la Generalitat el 2005, en mans del tripartit llavors, per promoure l’ús de la llengua. L’eslògan de la campanya provenia de la idea que s’ha de donar corda al català entre tothom per fer que la llengua funcioni si no volem que s’aturi. Es tractava de la primera campanya adreçada a tota la societat i, 18 anys més tard, torna la Queta en una nova campanya de promoció de la llengua. Com que el temps no passa en va per a ningú, es tracta d’una Queta adaptada a la diversitat d’una societat més plural que llavors pels fluxos migratoris que ha viscut Catalunya en aquestes dues dècades.

El Palau Robert de Barcelona va ser escenari ahir a la tarda de la presentació de la campanya Provem – ho en català. Molt per parlar. Molt per viure. L’esperit del 2005 era Parla sense vergonya, parla amb llibertat i Per començar, parla en català, i s’ha mantingut en l’actual campanya publicitària, que serà la imatge més visible de les 100 mesures per impulsar el català de l’actual govern. “La idea del provem – ho és molt important”, destaca el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. “La política lingüística s’ha de fer des de moltes perspectives. Hi ha coses que s’han de fer des de dalt: el govern ha de fer pressupostos i reforçar el consens que és el Pacte Nacional per la Llengua. I a més necessitem que una societat amb una llengua pròpia i minoritzada torni a associar el català amb valors com ara la cohesió, la tolerància i l’obertura.” Fer, en definitiva, “que el català sigui agradable, perquè ens adrecem a tota la població però sobretot al gran gruix que sap català i que sense pensar – hi l’abandona davant la sospita que potser l’altre no l’entendrà, o en entorns on creu que no pot fer servir el català”. Unes rutines en què es cau sense pensar – hi i que fan que “molta gent que podria parlar català no ho faci perquè no té prou estímuls, ja que ningú se’ls adreça en català”. Aquesta és una situació que, per exemple, posen molt de manifest les persones que participen com a aprenentes en els voluntariats per la llengua, un servei que enguany compleix els 20 anys. En aquesta iniciativa promoguda pel govern, els voluntaris ajuden els aprenents a llançar – se a parlar en català, i amb la nova campanya del català la Generalitat pretén que “qui sap la llengua, independentment de la seva primera llengua, ajudi els altres, i la millor manera de fer – ho és parlant normalment en català perquè això fa que l’altra persona se senti incentivada”, defensa Vila. “No hi ha res més frustrant per a algú que vol aprendre la llengua que veure que ningú te la parla”, diu.

El govern és conscient que el català passa per una situació complicada. En els últims 15 anys la llengua ha perdut més de mig milió de parlants, i només el 32% el fan servir com a llengua habitual. Especialment alarmant va ser la constatació del baix ús social a les escoles i instituts. El 2005, quan l’anterior Queta va aparèixer en escena, l’ús social era del 40%. El govern del president Pere Aragonès va recuperar la Secretaria de Política Lingüística el juny del 2021 i va elevar el rang de les anteriors direccions generals a l’actual secretaria com a mostra de la importància que dona a la defensa de la llengua.

La promoció del català i la necessitat d’incrementar – ne l’ús social han estat prioritàries per al Departament de Cultura, del qual depèn la Secretaria de Política Lingüística. Al novembre es van presentar les primeres concrecions per impulsar l’ús social del català, un paquet de 100 mesures transversals que han de desplegar tots els departaments de la Generalitat. Es tracta d’un seguit d’accions vinculades al Pacte Nacional per la Llengua. “Hi ha molts factors que pressionen sobre el català: polítics, judicials, tecnològics, de canvis demogràfics molt grans, i el que volem és que tothom pugui aportar – hi el gra de sorra”, assenyala el secretari de Política Lingüística.