Un vaixell amb 500 migrants a bord ha tocat port aquesta matinada de dissabte a Crotone, a la regió de italiana de Calàbria, després de llançar l’alarma divendres i ser escortat per la guàrdia costanera. Alhora, continuen els rescats de diverses barcasses a la zona del Mediterrani Central. Dijous diverses embarcacions amb prop de 1.000 persones van necessitar ajuda. Un total de 800 ja van ser rescatades, però les operacions continuen aquest dissabte amb llanxes davant la costa de Pozzallo, a Sicília, per rescatar una altra embarcació amb prop de 150 migrants.

Les ONG que operen a la zona alerten d’una altra barcassa que va salpar de Líbia amb 47 persones a bord que es troba a la deriva, amb condicions meteorològiques adverses.

Els últims dies ha hagut d’intervenir la marina italiana per no reviure el naufragi del 26 de febrer, quan un pesquer procedent de Turquia va naufragar i hi va haver almenys 74 morts. Una nena d’uns cinc anys, el cos de la qual ha estat localitzat aquest dissabte al mar, davant la costa de Steccato di Cutro, a Calàbria, és la víctima oficial 74 d’aquell naufragi. A l’embarcació viatjaven unes 200 persones, sobretot afganesos, iranians, pakistanesos i sirians. Amb aquesta nena són trenta els menors que han mort en la tragèdia.

Mentrestant, que continuen les investigacions de la Fiscala de Crotone sobre les possibles responsabilitats. Una avioneta del Frontex va avisar de la presència d’una nau a la zona amb migrants a bord, però les forces de seguretat italianes van assegurar que només se’ls va comunicar la presència d’un vaixell “que semblava navegar amb regularitat, a sis nusos i en bones condicions de flotabilitat, amb una sola persona visible a la coberta”.

La primera ministra italiana, l’ultradretana Giorgia Meloni, va defensar la gestió prèvia al naufragi: “¿Algú de vostès considera que les autoritats italianes no han fet alguna cosa que podien haver fet?”, va preguntar als mitjans de comunicació.

El govern de Meloni ha aprovat un decret llei que augmentarà les penes als traficants de persones, que podran ser condemnats a fins a 30 anys de presó. Fins ara la sanció era d’un màxim de cinc anys.