A Catalunya hi ha actualment 7.196.168 persones que disposen de targeta sanitària però segons el que consta al padró n’hi viuen menys: 7.083.000. Això vol dir que la població real que té dret a l’assistència sanitària gratuïta supera , en aquests moments, en 113.168 persones les que estan comptades oficialment.

Aquest desajustament entre la població oficial i la real té, en l’àmbit sanitari, una repercussió clara i directa en el dèficit del finançament. Com que no està previst cap fons de compensació, les persones nouvingudes que fan ús de la sanitat però no consten enlloc provoquen, invariablement, un augment del dèficit, perquè la Sanitat es finança sobre la base del percentatge de població. La Generalitat, per això, ha reivindicat en múltiples ocasions que la població de Catalunya es mesuri en funció de les targetes sanitàries i no del padró ni del cens. Perquè les targetes sanitàries són – per sobre de tot – la realitat.

Els experts consideren que hi hauria d’haver uns fons complementaris de compensació per fer front a aquests desajustos de població perquè la realitat és que totes aquestes persones que no consten i reben assistència el que fan és menjar – se part del pressupost dels altres. A més, l’assistència a aquestes persones té un cost econòmic suplementari perquè tenen unes necessitats especials com la intervenció de mediadors, traductors i agents socials, entre d’altres professionals.
 
Estatut

Quan entri en vigor el nou Estatut el problema serà el mateix, tot i que el dèficit en comptes de repercutir directament en el departament de Salut repercutirà als pressupostos generals de la Generalitat. Però sempre hi haurà persones fent ús de serveis que no comptaran en el percentatge i formaran part d’un contingent per al qual no es rebrà finançament.

La reforma de la llei d’estrangeria que es va fer l’any 2000 va establir que tots els estrangers, al marge de la seva situació legal, tenen dret a una cobertura sanitària gratuïta bàsica. En principi, l’únic requisit que s’exigeix a aquestes persones és l’empadronament en algun municipi de Catalunya, però, tot i aquest requisit, si un immigrant demana la targeta no se li nega. La xifra oficial de 7.083.000 catalans el gener del 2006 facilitada dimarts per l’INE ja estava superada per la “realitat” feia temps. La consellera de Salut, Marina Geli, havia admès el 2004 que la xifra de targetes sanitàries a Catalunya ja havia superat al juny la xifra dels set milions.