Ara com ara, Catalunya no té l’autorització de l’Estat espanyol per celebrar un referèndum; Escòcia tampoc té l’autorització de Londres per construir la seva independència, i ho ajorna, sembla, fins a l’any 2030.

De manera il·legal (no del tot), ja el vam fer, el referèndum; però la independència encara és a les capses, per tant, hauríem de pensar bé quines són les tàctiques, per on moure’ns, fins que la legalitat arribi:

Donada la gran quantitat d’immigrants que Catalunya ha acollit i anirà acollint, entre els quals una gran part de parla castellana, molts d’Amèrica del Sud, més valdria que la nostra tàctica, quan hi conversem, fos la de presentar els números clars i positius que resultarien quan Catalunya se separés de la resta d’Espanya: sous, sanitat, jubilacions, impostos… i, sense entossudir – nos a emprar sempre el català –sense cedir fàcilment, amb tot, a passar al castellà, com alguns exigeixen, adduint, sense raó, que som bilingües– els inclinaríem a votar sí en el pròxim referèndum.

Llavors, si aconseguim la independència i aquells immigrants rebecs a adaptar – se constaten que les seves economies van millor, el seu amor a Catalunya i a la nostra llegua hi seguiran rodades.