El primer ministre neerlandès, Mark Rutte, va fer ahir un discurs històric i molt esperat pels descendents dels esclaus que hi va haver als Països Baixos entre el 1621 i el 1873: “L’esclavitud va ser un crim de lesa humanitat”, i “demano disculpes en nom del govern” pel paper de l’Estat neerlandès, va dir el cap del govern.

En un discurs a l’Arxiu Nacional de la Haia, Rutte es va referir a un sistema que ha infligit “patiments indescriptibles”, la qual cosa fa que es pugui “condemnar i reconèixer l’esclavitud en els termes més clars com un crim de lesa humanitat”, una terminologia que el govern no havia fet servir mai abans per referir – se a l’esclavitud.

“Durant segles, l’Estat neerlandès i els seus representants han permès, fomentat, mantingut i s’han beneficiat de l’esclavitud. Persones que es van convertir en mercaderies, explotades i abusades en nom de l’Estat neerlandès (…). Avui, en nom del govern neerlandès, demano disculpes per les accions de l’Estat neerlandès en el passat”, va afirmar. L’esclavitud va ser “un sistema criminal que ha causat un gran sofriment a un nombre incalculable de persones al món, i continua afectant la vida de les persones aquí i ara”, va subratllar Rutte, que va veure en l’Arxiu Nacional el lloc per a aquest “examen de consciència nacional”.

El primer ministre neerlandès va admetre que, durant molt de temps, va pensar que “no és possible assumir la responsabilitat de manera significativa” per alguna cosa que va succeir en el passat i del qual no va ser testimoni en persona, però va reconèixer que “estava equivocat”, perquè els “segles d’opressió i explotació” encara afecten les societats d’avui. Ho fan “en estereotips racistes, en patrons discriminatoris d’exclusió, en desigualtat social”, va dir. Tot i que és cert que “ningú viu avui és personalment culpable de l’esclavitud”, l’Estat neerlandès “en totes les seves manifestacions històriques, és responsable del gran patiment infligit” als esclaus. Altres representants del govern neerlandès eren ahir a Surinam i sis illes de la part del Carib del Regne dels Països Baixos: Aruba, Bonaire, Curaçao, Sint Eustatius, Saba i Sint Maarten. Allà tenien previst mantenir trobades amb els representants locals sobre aquestes disculpes, que el mateix Rutte va qualificar de “moment significatiu”.

Les disculpes oficials dels Països Baixos són una reivindicació històrica dels descendents dels esclaus, però aquestes mateixes organitzacions han criticat la manera precipitada com s’ha pres la decisió després de tants anys i que no s’hagi comptat amb les comunitats directament afectades. Una de les raons assenyalades pels analistes polítics per explicar les presses del govern són les eleccions provincials del març, en les quals també es tria la composició del Senat: l’executiu temia que la campanya electoral causés divisió en la coalició i no hi hagués prou suport polític a les disculpes si es retardaven fins al 2023.