La població de Catalunya ja supera els 7 milions. Les estimacions provisionals amb data 1 de gener del 2006 que ahir va fer públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indiquen que Catalunya ha arribat als 7.083.618 habitants, i ha superat de llarg, per tant, el Som sis milions que una campanya del govern Pujol va fer tan popular a finals dels 80.

En dotze mesos, la població de Catalunya ha crescut en 88.000 persones, cosa que significa una pujada de l’1,26%. El 12,2% són persones d’origen estranger. La superació de la barrera dels 7 milions al padró sembla acostar les dades oficials dels municipis a la realitat. El president, Pasqual Maragall, ja va anunciar en el debat de política general del 2004: “Som set milions!”. En aquell moment, quan el padró comptabilitzava 6,3 milions d’habitants, Maragall va prendre com a referència els més de 7 milions de persones que tenien targeta sanitària.
 
L’impuls de la immigració

Com passa en els últims anys, l’augment de la immigració ha estat el principal impuls de la crescuda: 866.000 catalans són nascuts a fora i representen un 12,2% dels ciutadans.

Catalunya és, de fet, la zona de la l’Estat on més ha crescut la població i s’ha convertit en la quarta comunitat amb més estrangers, darrere de les Illes (15,6%), València (13,4%) i Múrcia (13,3%). Les últimes dades del padró confirmen que tota la costa del Mediterrani es continua consolidant com un important punt d’atracció per a l’arribada d’immigració.

Barcelona, amb 608.156 persones estrangeres empadronades, és on hi ha més ciutadans d’origen immigrant en xifres absolutes, però el percentatge, que és d’un 11,5%, és el més baix de tot Catalunya. Les comarques de Girona tenen un 16,3% de població immigrada; les de Tarragona, un 13,3% i les de Lleida, un 12,42%.
 
Neteja del padró

La població empadronada a tot l’Estat és de 44,39 milions de persones, de les quals 3,8 milions, és a dir el 8,7% del total, són d’origen estranger. La presidenta de l’INE, Carmen Alcaide, va explicar ahir que s’han comptabilitzat 492.952 estrangers no comunitaris que no han renovat el padró. Fins ara, els ajuntaments deixaven en el padró els estrangers dels quals no es tenia nova informació. Les dades fetes públiques ahir, però, són les primeres en què s’ha fet neteja perquè la modificació de la llei d’estrangeria del 2003 obliga els estrangers no comunitaris sense permís de residència a renovar l’empadronament cada dos anys.

L’INE no ha facilitat les baixes d’estrangers del padró a Catalunya, però l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, ha parlat d’unes 60.000.