Les inesperades victòries del Marroc en el mundial de futbol masculí de Qatar han omplert places i carrers del nostre país de ciutadans celebrant amb orgull el bon paper de la selecció magribina. És ben normal i no hauria de sorprendre a ningú, ja que el nostre país està format des de fa temps per molts ciutadans d’origen de naixement o familiar marroquí que, com és lògic, s’identifiquen plenament amb els èxits esportius d’aquell país.

Un parell de fets, però, criden l’atenció. D’una banda, és el primer cop que la comunitat marroquina del nostre país fa celebracions públiques i ben cèntriques, reivindicant – se amb orgull com a membres de ple dret de la nostra societat. Catalunya ja no és la de fa trenta anys, ni es divideix entre els que volen que guanyi la selecció espanyola i els que volen que perdi fins i tot en els entrenaments.