Croàcia formarà finalment part de l’espai sense fronteres Schengen a partir de l’1 de gener del 2023. Els ministres de l’Interior de la Unió Europea (UE) van donar ahir llum verd a l’entrada de Zagreb al club de països que no tenen controls fronterers interns. Feia més d’una dècada que cap país se sumava a formar part de l’espai Schengen i amb aquesta decisió dels ministres es va culminar un procés que ha estat llarg per a Zagreb, que aspirava a entrar – hi des de la seva adhesió a la UE, ja fa una dècada.

Ara bé, l’aspiració de Croàcia no era l’única que els ministres de l’Interior tenien sobre la taula. Bulgària i Romania també buscaven integrar – se en l’espai sense fronteres, però Àustria i els Països Baixos van mantenir el vet a l’entrada de Sofia i Bucarest, que hauran de continuar esperant perquè la decisió dels Vint – i – set ha de ser unànime.

Amb el llum verd de la UE a Croàcia, s’eliminaran a partir de l’1 de gener els controls fronteres terrestres i marítims del país amb els altres 26 països que formen part de Schengen, la majoria dels quals també són a la UE. En el cas dels controls aeris, es mantindran fins al 26 de març. A banda de la supressió dels controls fronterers interns, formar part de Schengen també permetrà que Croàcia emeti visats vàlids a tot l’espai i harmonitzar els procediments duaners.

La decisió de la UE d’obrir – li la porta a Schengen farà que l’1 de gener marqui encara més un any de canvi per a Croàcia, que també adopta l’euro a partir del 2023. “Els que més se’n beneficiaran seran els ciutadans i l’economia”, va dir el primer ministre croat, Andrej Plenkovic.

Si bé l’entrada a l’espai sense fronteres pot aportar beneficis pel que fa al turisme, el comerç i el transport, també suma un repte migratori. Zagreb haurà de gestionar part de la ruta balcànica en les fronteres amb les veïnes Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro. Per fer – ho, l’agència europea de gestió fronterera Frontex ja ha format uns 6.000 policies croats.

A diferència de Croàcia, Bulgària i Romania hauran de continuar esperant que la UE els obri la porta de Schengen. La CE fa una dècada que defensa que els dos països compleixen els requisits i en demana la integració, però Àustria i els Països Baixos s’hi oposen al·legant motius migratoris. “Necessitem més temps. En aquest moment tenim 75.000 immigrants il·legals no registrats a Àustria; això s’ha de resoldre primer”, indicava el canceller austríac, Karl Nehammer, aquesta mateixa setmana.