L’1 de gener del 2022, la població resident a Catalunya era de 7.747.709 persones, xifra que implica un augment de 7.951 habitants durant l’any 2021, segons estimacions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

La migració des de l’estranger ha estat el principal component del creixement (23.270 persones). En canvi, l’aportació del creixement natural ha estat de – 11.708 persones (57.634 naixements menys 69.342 defuncions) i la del saldo migratori amb la resta d’Espanya de – 3.708 persones. La població resident a Catalunya era de 7.747.709 persones l’1 de gener del 2022. En termes relatius, l’any 2021 la població ha crescut un 1,0 per cada mil habitants, com a resultat d’un creixement migratori del 2,5‰ i d’un creixement natural o vegetatiu del – 1,5‰.

L’any 2021 la població ha crescut en 34 comarques, i ha disminuït en set, a més de l’Aran. El Baix Penedès (18,3‰), el Garraf (14,0‰) i el Pallars Sobirà (12,7‰) són les comarques amb majors creixements en termes relatius. D’altra banda, l’Aran ( – 6,9‰), el Barcelonès ( – 6,6‰) i les Garrigues ( – 3,8‰) són les comarques en què es registra més pèrdua de població.

El creixement natural és negatiu a totes les comarques excepte a dues, mentre que el saldo migratori és positiu a pràcticament totes. Així, el nombre de defuncions ha estat superior al de naixements per quart any consecutiu, ja que el 2021 els naixements han continuat disminuint i les defuncions són més nombroses que abans de la pandèmia. Com a conseqüència, en 39 comarques i l’Aran la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès ( – 4.719), el Maresme ( – 1.157) i el Baix Llobregat ( – 488) són les comarques amb un creixement natural menor. En canvi, els naixements han superat les defuncions només a les comarques del Gironès (381) i la Segarra (2).

Si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya com amb l’estranger, el creixement migratori ha estat positiu en un total de 39 comarques, mentre que només l’Aran, el Barcelonès i el Tarragonès han registrat un saldo de signe negatiu. Les comarques amb més creixement migratori total són el Maresme, per la contribució tant de la migració interna com de la migració externa, i el Vallès Occidental, per la contribució de la migració des de l’estranger.