El 2 de desembre del 2010 la FIFA va elegir Qatar com a seu del mundial que comença avui a Doha, una competició esportiva dissenyada per la monarquia absolutista del país per rentar la seva imatge a través de l’esport, una estratègia ja coneguda com a sport washing denunciada repetidament per les ONG de tot el món, començant per Amnistia Internacional. La FIFA i el govern de Qatar estan treballant a marxes forçades, amb la censura com una de les marques de la casa, per evitar que les denúncies que arriben d’arreu contra la vulneració dels drets humans taquin la competició esportiva i la imatge corporativa.

El portaveu d’Amnistia a Catalunya, Dani Vilaró, confirma que un dels grans drames de Qatar ha estat les condicions en què han treballat els migrants des del moment de la nominació: “Fa més de deu anys que en fem un seguiment i la problemàtica es va detectar de seguida; les condicions d’aquests treballadors eren lamentables. Vivien en allotjaments insalubres, tenien el passaport i els sous retinguts i això els impedia marxar del país fins que la feina no estava feta.” El 90% d’aquests treballadors van arribar de països del sud – est asiàtic: Nepal, Índia, Bangladesh i Filipines, entre d’altres. El comitè d’organització del mundial ha reconegut tres morts durant la construcció dels deu estadis, però una investigació de The Guardian situava la xifra en 6.500. “El tema de la xifra és controvertit i no som categòrics perquè no tenim el mecanisme per comprovar – ho, però des del 2010 ja n’hi va haver molts no vinculats directament a la construcció dels camps, com ara treballadors de seguretat.”

La pressió internacional d’alguns països i organitzacions va obligar el govern a prendre algunes mesures el 2017 millorant certes condicions laborals, però les famílies de les víctimes no han tingut cap compensació ni accés a la justícia per reclamar – les.