“Entenem com a independent un cinema en què l’autor té absoluta llibertat pel que fa a la narrativa, la manera de tractar els temes. És un festival que intenta donar veu i visibilitat a pel·lícules i autors que no tenen normalment espais de visibilitat tan clars”, diu Cristina Riera, una de les codirectores de L’Alternativa . El Festival de Cinema Independent de Barcelona inaugura aquest vespre amb la producció catalana Suro la seva 29a edició, però mai està de més recordar quin és el concepte que va empènyer des de l’origen, fa gairebé trenta anys, aquest certamen cinematogràfic que, entre avui i el 4 de desembre, programarà 146 pel·lícules. En les seccions oficials competiran 14 llargmetratges, 11 dels quals són internacionals, i 32, curtmetratges. Més de 40 directors presentaran personalment les seves pel·lícules i, comptant altres membres dels equips, hi haurà més de vuitanta convidats.

L’Alternativa , que té el CCCB com a seu principal, mostrarà, en sessions especials, els últims treballs de cineastes com ara Ulrich Seidl, Santiago Fillol, Carla Simón, Lucrecia Martel i Jerzy Skolimowski, i la preestrena de la sèrie Autodefensa, creada per Berta Prieto, Belén Barenys i Miguel Ángel Blanca per a Filmin. També destaca en la programació la secció Elles filmen, que estarà protagonitzada per les directores de fotografia. Albert Serra, Andrés Duque i Daniela Cajías impartiran masterclasses.

Cristina Riera, que integra l’equip de direcció amb Tess Renaudo i Marc Vaillo, explica: “Podem trobar coses molt diferents al festival: llargmetratges i curts, ficció i no – ficció, animació, cinema experimental…” “Hi ha molta diversitat, però sempre amb aquesta empremta personal de l’autor que hi ha al darrere, defensant un cinema compromès amb la societat i amb el llenguatge cinematogràfic, que busca el risc i la voluntat d’innovació.”

Cristina Riera subratlla que en aquesta edició hi ha “una clara preeminència de la no – ficció, ho són deu dels onze llargmetratges internacionals de la secció oficial”. “Hi ha molt d’interès –continua– a mostrar la realitat que ens envolta i temàtiques que ens afecten: l’ecologia, la nostra relació amb la natura i els animals, la immigració, les privatitzacions dels serveis públics…”