“Si les coses van en la mala direcció, tenim instruments.” Així de contundent va ser la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, sobre el possible gir a la ultradreta d’Itàlia pocs dies abans de les eleccions. Aquestes paraules, pronunciades en una conferència als EUA, van haver de ser ràpidament corregides pel portaveu del govern comunitari per negar interferències en els comicis italians. Més enllà de la polèmica, la declaració de Von der Leyen deixava clara la preocupació a Brussel·les per l’ascens fins a la victòria de la formació postfeixista Germans d’Itàlia, liderada per Giorgia Meloni. Ara bé, un cop confirmat el triomf, la primera reacció de la CE ha estat tèbia, sense sortir del tradicional manual. “No comentem mai resultats d’eleccions. Esperem tenir una cooperació constructiva amb les noves autoritats italianes”, va assegurar ahir el portaveu comunitari, Eric Mamer.

Des de Brussel·les, tampoc creuen que el resultat dels comicis sigui una impugnació a Europa. “Veure les eleccions com un judici a Europa és una simplificació extrema”, va afegir Mamer, tot recordant que la CE “treballa” amb tots els governs elegits democràticament a les urnes.

Davant una resposta comunitària carregada de prudència, el que és cert és que la victòria de Meloni a Itàlia reforça l’eix d’ultradreta a la Unió Europea. Van ser precisament els líders d’Hongria i Polònia els primers a celebrar el triomf. El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, es va limitar a felicitar Meloni, mentre que Orbán, a través d’un dels seus portaveus, va dir que comparteix amb la italiana “una visió comuna sobre els desafiaments que afronta Europa en un temps difícils”.

El gir d’Itàlia dona a l’eix ultradretà un aliat en el pols que manté contra la CE. A més, Itàlia no és un país qualsevol. Es tracta de la tercera economia europea, un dels socis fundadors de la UE i representa el 14% de poder de vot al Consell en decisions preses per majoria. A més, les turbulències des d’Itàlia arriben en un moment clau, en plena guerra i crisi energètica.

A Brussel·les temen i preveuen xocs amb Meloni principalment en l’àmbit migratori i l’econòmic, un terreny en el qual la CE havia estat fins ara molt còmoda amb els governs de tecnòcrates de Roma. Tampoc es descarta que se sumi amb Hongria i Polònia a la pugna per l’estat de dret.