L’extrema dreta no només lidera totes les enquestes a Itàlia, sinó que marca el discurs mediàtic d’aquesta atípica campanya electoral. Atípica perquè és estiuenca, no pels protagonistes, que són tots vells coneguts. La campanya es va inaugurar amb la instrumentalització racista per part de Giorgia Meloni d’una violació al mig del carrer a Piacenza. Va publicar a les xarxes el vídeo de la violació denunciant que l’agressor era un home demandant d’asil, amb la intenció de vincular immigració i violència sexual. La víctima va declarar que per culpa de la difusió del vídeo havia estat identificada i això li havia causat un dolor insuportable. No se la veia bé, al vídeo, però se la sentia perfectament. El focus mediàtic no es va centrar en cap moment en la violència masclista contra les dones, sinó a debatre la relació entre seguretat i immigració.

Al cap de poc, un regidor de la Lliga de Florència va publicar un altre vídeo, aquest gravat per ell mateix, en què humiliava una dona gitana i deia que “per no veure – la mai més” calia votar el seu partit. De nou, l’escàndol ha servit perquè Matteo Salvini tingui tots els micròfons encesos reproduint el missatge que volia llançar: que no comparteix les formes del regidor, però sí l’objectiu, que és vincular el poble gitano amb la delinqüència. La resta de partits van a remolc de l’extrema dreta. No han sabut generar temes propis i es passen la campanya comentant les provocacions de l’extrema dreta, demostrant que no han après com funcionen les xarxes ni l’estratègia provocatòria que fa servir la dreta radical populista arreu del món.

L’últim tema que monopolitza la campanya és que Germans d’Itàlia ha demanat a la RAI, la televisió pública, que censuri un capítol de la sèrie de dibuixos animats Peppa Pig en què un dels personatges té dues mares. Ho consideren “inacceptable”.