Aya Sima tenia 14 anys quan es va acordar el seu compromís oficial amb un parent llunyà a qui pràcticament no coneixia. Nascuda a Girona de família gambiana, va deixar clar que no es casaria d’aquesta manera, per molt que els seus pares hi insistissin. Amb la seva negativa va aconseguir que es desfés el compromís i ara, anys després, és una de les figures referents de l’entitat Valentes i Acompanyades, amb seu a Salt, al Gironès. Es tracta d’una entitat que treballa per aturar els matrimonis forçats, amb un nom que no pot ser més encertat: valentia i acompanyament és el que necessiten les joves que s’atreveixen a trencar aquest cercle viciós.

No és una tasca fàcil, perquè el matrimoni forçat és un tipus de violència contra les dones que es produeix al si de les famílies i que té poca visibilitat. Valentes i Acompanyades es va crear el 2014 com un projecte pilot, primer sota el paraigua del desaparegut GRAMC (Grups per a la Recerca i Actuació sobre Minories Culturals i Treballadors Estrangers) i després dins de la Coordinadora d’ONG Gironines i de l’Alt Maresme. Ara en continua formant part, però ja com a entitat independent.

Una de les impulsores va ser la periodista Carme Vinyoles, actual secretaria de l’entitat, que arran dels contactes que mantenia amb les comunitats d’origen va veure créixer els fills i les filles d’immigrants nascuts aquí i va detectar que aquesta pràctica no era aïllada, sinó que passava de manera habitual. Un cop reconegut el problema, calia començar a actuar amb els mitjans a l’abast. Finalment, Valentes i Acompanyades s’ha convertit en la primera –i de moment única– organització de l’Estat que es dedica exclusivament a la lluita contra els matrimonis forçats. Des dels seus inicis, ja ha atès i ajudat més de 150 noies. Només en la primera meitat d’aquest any n’han sigut una cinquantena, gairebé les mateixes que tot l’any passat.

“Per poder ajudar, hi ha d’haver una entitat amb recursos. Si ets una noia i has de trencar amb la família, no en fas prou amb bona voluntat, necessites suport emocional, psicològic, laboral, acadèmic, d’habitatge, d’assessorament legal… La feina de l’associació es fa en equip, per veure quines són les necessitats en cada cas. Les decisions sempre es prenen de manera pactada amb la jove”, explica Aya Sima.

L’entitat només fa intervencions en el casos de majors d’edat, ja que si es tracta de menors se segueix el circuit específic, que implica la fiscalia i els serveis d’atenció a la infància. “En aquestes ocasions nosaltres podem fer assessorament i acompanyament. Per sort, no són gaires casos, però n’hi ha”, afegeix Sima.