Migrants com a arma política

Els experts preveuen que la instrumentalització de la migració continuarà en el futur com una eina per desestabilitzar la Unió Europea. L’externalització de la gestió d’aquests fluxos humans fa el bloc vulnerable i dependent de països tercers

Avui, Nazaret Romero González, 20-08-2022

Pagar a països tercers perquè et gestionin la política migratòria té un risc. La Unió Europea (UE) l’ha decidit assumir. Ara bé, els acords amb aquests països, que permeten rentar – se les mans davant l’arribada de migrants a territori comunitari, els ha acabat donant un poder que, en moments de tensió, no han dubtat a utilitzar.

Les escenes de països fronterers deixant entrar migrants a la UE s’han succeït en els darrers anys. De vegades deixant imatges de tragèdies humanes a les portes de la UE. “Obrim portes”, va anunciar sense amagar – se’n el president turc, Recep Tayyip Erdogan, quan va permetre l’arribada a Grècia de milers de refugiats i migrants.

Sota crítiques al tracte de les autoritats gregues cap a les persones que hi arribaven, les imatges van fer tremolar Brussel·les: recordaven massa la crisi migratòria del 2015.

Episodis semblants s’han viscut a la frontera entre el Marroc i l’Estat espanyol i a la de Polònia i Bielorússia. “El fenomen de la instrumentalització de migrants no és nou”, assegura l’experta de l’Institut Europeu per a la Migració Michelle Mittelstadt.

Tot i això, remarca que en els darrers anys sí que hi ha hagut un augment dels casos en què els migrants són utilitzats com a “armes”.

L’objectiu d’aquestes accions, remarca l’experta, és provocar “caos” i “desestabilitzar” el bloc comunitari tot incrementant la pressió migratòria sobre algun dels seus membres.

Amb un país sota pressió, aquest enforteix el seu discurs en l’àmbit comunitari per rebre més suport i es crea un context idoni per crear “disputes” entre els diferents socis, assenyala.

L’experta del think tank CEPS Lina Vosyliute coincideix que no es tracta d’un fenomen nou en la política internacional, però subratlla que ara la diferència és que se li ha posat un nom: “amenaça híbrida” o “instrumentalització de la migració”. Vosyliute també creu que la finalitat és “desestabilitzar” els països europeus i remarca que els migrants són utilitzats, però que l’objectiu d’aquestes accions no necessàriament està relacionat amb la migració.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)