Mai se li esborrarà de la memòria la imatge de 51 persones abandonades en el no – res que és ser enmig del mar en una barcassa de sis o set metres a la deriva. Pràcticament totes aixecaven els braços reclamant auxili. N’hi havia que no: que estaven tan dèbils que no eren capaces ni tan sols de demanar ajuda. Feia dos dies que eren enmig del mar sense menjar ni beure. Aquest és el relat que repeteix una vegada i una altra Bautista Molina, segon patró del pesquer de Santa Pola (Baix Vinalopó), prop d’Alacant, Francisco i Catalina. Ell estava de guàrdia divendres passat cap a la una del migdia quan el seu vaixell va trobar – se la pastera carregada d’immigrants “mig morts de set i de gana”.

Després d’una setmana d’estira – i – arronsa burocràtics, ahir els van comunicar que els 48 immigrants que van recollir en alta mar podrien desembarcar al port de La Valletta, a Malta. A l’hora de tancar aquesta edició, però, encara no ho havien aconseguit. Els deu membres de la tripulació han hagut de conviure set dies amb els immigrants perquè Malta no permetia que desembarquessin a la seva costa. Finalment se’n farà càrrec el ministeri d’Afers Estrangers espanyol. “Estem bé – deia ahir Molina en una conversa telefònica – . Cansats, però bé”.
 
On menjaven 10, mengen 60

Fins dimecres van patir sobretot per una criatura i dues dones, una de les quals estava embarassada, però van respirar més tranquils quan un helicòpter les va evacuar a un hospital. El segon patró desmenteix que en algun moment s’hagin quedat sense menjar, perquè han estat en permanent contacte amb l’ambaixadora espanyola a Malta i els ha fet arribar el que han demanat. “Al principi havien de menjar amb les mans, perquè anem preparats per a deu persones i no per a seixanta, però ho hem anat arreglant”.

Amb anys treballant al mar, ningú de la tripulació havia viscut una situació semblant a la d’aquests últims set dies. Han hagut de deixar de pescar esperant que les autoritats polítiques decidissin quin és el destí de 42 homes i 6 dones originaris d’Eritrea, Palestina i del Marroc. “Són bona gent. Bona gent que fuig, que arrisca la vida per escapar – se de la guerra. No hem fet res més que el que havíem de fer: salvar – los. D’herois res: som pescadors”, diu, i assegura que si s’hi tornés a trobar ho tornaria a fer. Malgrat perdre deu dies de pesca. “Si haguéssim passat de llarg no m’ho hauria perdonat mai”, assegura.

A Santa Pola han calculat que el pesquer perd 6.000 euros per cada dia que no pesca. Des del Francisco i Catalina no volen parlar de diners. Saben que els governs valencià i espanyol s’han ofert per indemnitzar – los, que la Creu Roja els vol donar la Medalla d’Or a l’acció humanitària i que rebran felicitacions de tot i arreu. El seu objectiu era ahir dur a port els nàufrags, descansar una mica i tornar a pescar fins a finals d’agost. S’han compromès amb la família a ser a casa al setembre, per les festes de Santa Pola.