En caló, les paraules nebí ratí romí signifiquen “nova generació de dones gitanes”. També són el nom d’un programa que ha posat en marxa la FAGIC (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya), a la Zona Franca de Barcelona, amb l’objectiu d’ajudar les paradistes de mercats a passar – se a la venda en línia. Un salt professional que moltes han decidit fer arran de la pandèmia.

“Es va passar molt malament perquè no es podia sortir a vendre. La venda ambulant és part de la cultura del poble gitano. Des que vam arribar a la Península, aquesta activitat es va desenvolupar intensament com a estratègia de supervivència, perquè costava molt que a un gitano o una gitana li donessin feina”, explica Esther Fernández, coordinadora de l’àrea Dona i Salut de la FAGIC.

En els moments més crítics, aquesta entitat es va organitzar per poder repartir menjar entre centenars de famílies gitanes catalanes que es van veure privades de cop dels seus ingressos per culpa de les prohibicions imposades per l’emergència sanitària.

“Durant la pandèmia es va detectar una necessitat de canvi. Així, i segons el que volen les dones –afegeix Fernández– anem treballant temes com ara la competència en noves tecnologies, el màrqueting, la publicitat… Les ajudem a crear un logotip propi o un codi QR. I també facilitem que es puguin treure el carnet de conduir, per si en algun moment elles mateixes poden crear una cooperativa per repartir els seus productes.” En aquest programa també hi col·laboren també alumnes d’ESADE, que ajuden a desenvolupar una plataforma a internet, Parada Online, on les dones poden pujar els seus productes i comunicar – se amb els clients perquè no es perdi del tot l’essència del mercat. És una de les moltes activitats i iniciatives que s’estan desenvolupant entre les gitanes per ajudar a avançar tot el col·lectiu.

“La transformació del poble gitano està arribant a través de les dones. Pel que fa a l’accés a la universitat, per exemple, ja hi ha el mateix nombre de nois que de noies. Això era impensable fa deu anys. I evidentment també hi ha més incorporació al món laboral”, remarca Ramon Vílchez, responsable del Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat.

Per aconseguir – ho, explica, és bàsic facilitar la conciliació familiar, que les gitanes, quan es posin a estudiar, tinguin un espai on poder deixar la mainada. “És cert que tenim un problema de titulacions, però hi estem treballant amb la participació de totes les administracions. És indispensable involucrar tots els organisme per dur a terme programes que promoguin els canvis”, diu Vílchez. A Catalunya es va aprovar el primer Pla Integral del Poble Gitano l’any 2005, i des de llavors se n’han desenvolupat quatre. El darrer, del 2017 al 2020, s’ha hagut de prorrogar per culpa de la pandèmia.

“El pla inclou totes les polítiques públiques adreçades a la població gitana de Catalunya i implica tots els departaments. Nosaltres el dissenyem, l’apliquem i l’avaluem. Ara volem intensificar les accions que veiem que estan funcionant, centrades a fomentar la participació i l’educació, tant la postobligatòria com la universitària”, indica la coordinadora, Tania García. Un dels objectius concrets és fomentar la presència de criatures gitanes en l’educació primerenca, de 0 a 6 anys. També continuar lluitant contra l’antigitanisme i el racisme específic, i millorar els estàndards de salut, sense oblidar un nou repte: donar visibilitat a la diversitat que existeix entre el poble gitano i reforçar els drets i la protecció de les persones LGTBI dins del col·lectiu.