El mateix dia que es tancava el termini per presentar – se a les legislatives del juny, ahir la presidència francesa va fer públic el nou govern de la primera ministra, Élisabeth Borne, que afronta així el seu primer repte. I ho fa amb més noms provinents històricament de la dreta, com és el cas de la nova ministra d’Exteriors, Catherine Colonna, que va ser titular d’Afers Europeus amb l’expresident Jacques Chirac i que els últims tres anys ha estat ambaixadora a Londres. Substitueix l’exsocialista Jean – Yves Le Drian, en primera línia en la intervenció de Mali i ara al conflicte d’Ucraïna. Com a contrapunt, el president, Emmanuel Macron, situa al Ministeri d’Educació Pap Ndiaye, un expert en minories racials que complau l’esquerra.

La nominació d’un nou executiu de 27 membres, entre ministres, delegats i secretaris d’estat, s’ha retardat més que mai durant la V República, 25 dies des de la reelecció de Macron. Una espera que ja havia començat amb la tardança d’escollir com a nova cap de govern Borne, dilluns passat. Com per a les presidencials, el llogater de l’Elisi ha volgut jugar amb el temps per desgastar els seus contraris i, ara, pensava el mateix de cara a les legislatives del 12 i el 19 de juny, que considerava massa allunyades en el temps.

Però el problema també ha estat la negativa que s’ha trobat d’alguns dels contactats per ocupar ministeris. I això és degut al complicat equilibri de forces en la nova coalició per a una majoria parlamentària Ensemble (Junts), formada per macronistes, els centristes de François Bayrou i el centredreta d’Edouard Philippe. Al final, continuen en el seu càrrec el ministre d’Economia, Bruno Le Maire; el d’Interior, Gérald Darmanin, i el de Justícia, Éric Dupond – Moretti, mentre que Sébastien Lecornu ascendeix a Defensa substituint Florence Parly.

També salta el titular d’Educació, Jean – Michel Blanquer, molt criticat per la seva gestió dels tancaments durant la crisi sanitària i poc apreciat per les seves posicions centralistes en la llengua i de laïcitat a ultrança. El relleva una personalitat contraposada, com és l’historiador Ndiaye, director del Museu de la Immigració de París. Per la seva part, Olivier Dussopt passa a fer – se càrrec del delicat Ministeri de Treball, deixat vacant per Borne, i que ha de tramitar la pujada de la jubilació als 65 anys anunciada per Macron.