L’escenari postpandèmic elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) confirma les projeccions que el mateix organisme va fer per incloure’n l’impacte l’octubre de l’any passat i preveu el creixement d’habitants a Catalunya fins a situar – se als 8,1 milions l’any 2031. Aquest augment de 366.000 habitants respecte als del 2021 es produirà, però, per efecte de la immigració, ja que hi haurà un creixement natural –la diferència entre naixements i defuncions– que serà negatiu durant aquests deu anys. Les projeccions a llarg termini preveuen arribar als 8,4 milions el 2041 i als 8,7 milions el 207.

En el nou informe de les projeccions del 2021 – 2071 que ha fet l’Idescat, i basant – se en l’escenari intermedi dels tres que ha elaborat –és el que considera més plausible tenint en compte hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris– dona un creixement poblacional a 35 comarques i a l’Aran. Els augments més destacats els situa a les del prelitoral i al litoral, com el Moianès (10,0%), el Baix Penedès (9,3%), el Gironès (8,6%) i el Maresme (8,4%), seguides per la Garrotxa (8,1%), el Pla de l’Estany (8,0%), el Vallès Occidental (7,6%), el Vallès Oriental (7,3%) i el Tarragonès (7,3%). Només en sis comarques l’Idescat preveu que baixarà el nombre d’habitants, la majoria situades al sud: Terra Alta ( – 5,7%), les Garrigues ( – 2,5%), la Ribera d’Ebre ( – 1,5%), l’Alt Urgell ( – 1,4%), la Conca de Barberà ( – 0,7%) i l’Alta Ribagorça ( – 0,1%).