Fa 30 anys que SOS Racisme va crear el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) per visibilitzar i denunciar la vulneració de drets per raó de raça i origen. Des de llavors han assessorat i acompanyat moltes víctimes del que consideren “un racisme estructural que travessa totes les institucions i les capes de la societat”. Però encara hi ha una discriminació invisible, silenciada, que no arriba a materialitzar – se en denúncia. Segons el 13è informe anual presentat ahir per SOS Racisme, de les 334 noves situacions de racisme identificades –quasi el doble que l’any anterior– només 125 van acabar en denúncia. Les 209 restants, el 63% del total, no van prosperar.

Segons la tècnica d’intervenció psicosocial del SAiD Paula Rossi, el principal motiu que fa desistir la persona de presentar finalment la denúncia és la falta de confiança que al final rebrà una resposta justa per part del sistema. “Hi ha por a les represàlies i també dificultat per actuar perquè moltes vegades ni els actors privats ni l’administració reconeixen els drets d’aquestes persones”, assenyala Rossi, que responsabilitza directament l’administració de crear encara més obstacles, “afavorint així la infradenúncia”.

A banda dels nous casos, encara n’hi ha 174 de l’any passat pendents de resolució, fet que posa de manifest com “la lentitud i la burocràcia allarguen el temps de restituir els drets i, per tant, provoquen una revictimització de les persones”, subratlla la coordinadora de comunicació de SOS Racisme, Larissa Saud, que denuncia com “la situació de persona migrada i de raça no hegemònica continuen tenint un pes important i un tracte discriminatori en les decisions judicials”.

Pel que fa a la tipologia, l’informe destaca que s’està produint un increment del nombre de casos entre particulars i també entre els cossos de seguretat pública. La suma dels dos àmbits constitueix el 50% dels casos. Rossi va denunciar que en els conflictes entre particulars, molts dels quals es donen entre veïns, hi ha un biaix racial “que se sustenta en discursos que legitimen la discriminació”, ja que “els serveis de mediació moltes vegades es refereixen a desacords culturals en lloc d’incloure el terme racista”.