El refranyer més castís diu allò de en tiempo de tribulación, no hacer mudanza –que s’imputa per error a sant Ignasi de Loiola quan en realitat ell parlava de temps de desolació en les regles dels seus exercicis espirituals–, però el PP va capgirar ahir el refranyer: en temps de mudança –la d’Alberto Núñez Feijóo de Galícia a Madrid– decideix abraçar la tribulació de formar el seu primer govern amb Vox. Quan falten només vint dies per ser aclamat com a nou líder del PP al congrés de Sevilla de l’abril, Feijóo s’estrena avalant que el popular Alfonso Fernández Mañueco sigui president de Castella i Lleó formant una coalició amb la ultradreta, l’última línia vermella no creuada encara tot i la promiscuïtat de les aliances a Madrid i Andalusia. “Quina cara de vicepresident se li està posant a Juan García – Gallardo. Espanya vol més gallardos i menys rufianes”, va sentenciar el líder de Vox, Santiago Abascal, la nit electoral del 13 – F. I dit i fet: Gallardo serà vicepresident i Vox tindrà tres conselleries més (les set restants seran per al PP). “És perfectament legítim”, solemnitzava Feijóo tot posant en qüestió les veus que volien llegir el seu adveniment com un gir a la moderació que en teoria no tenia el decapitat Pablo Casado.

Quan es va precipitar la defenestració de Casado –que s’oposava a un pacte de govern amb Vox tot i ser assenyalat com a més radical que Feijóo– a mans d’Isabel Díaz Ayuso, a Castella i Lleó el fet de no tenir un líder del PP durant un mes es va veure com una finestra d’oportunitat per entrar en la dimensió desconeguda de naturalitzar Vox com a soci de govern. L’encara president de la Xunta de Galícia i futur líder del PP, però, va voler assumir ahir com a seva la decisió més transcendental i que fins ara ha atrapat el partit en un dilema shakespearià. “Després que el PSOE ens hagués portat, al president Mañueco i als companys de Castella i Lleó, a decidir entre Vox o eleccions anticipades, el PSOE ha perdut la legitimat per oferir un pacte alternatiu”, etzibava Feijóo.