La segregació escolar dels alumnes d’origen estranger a Catalunya s’ha reduït un 10% des del 2018 al 2021, segons un informe del Síndic de Greuges. A més, si fa tres anys es detectava que un 5% de l’alumnat tenia necessitats educatives específiques, ara se’n detecta el 8%, i es pretén arribar al 25% establint un criteri de renda per, automàticament, determinar quins alumnes es consideren vulnerables. La reducció de la segregació no és tant ràpida com preveia el Pacte contra la segregació escolar, signat ara fa tres anys, però la irrupció de la pandèmia ha afectat el ritme d’algunes mesures que s’havien de prendre. De fet, de les 30 inicialment previstes, només se n’han complert quatre i 23 estan en procés de complir – se.

Després d’anys d’estancament, des del 2016 es va començar a reduir una mica la segregació i des del 2019 la tendència s’ha reforçat. Mentre el curs 2018 – 2019 calia, hipotèticament, canviar de centre el 44% de l’alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per garantir una escolarització plenament equilibrada d’aquest alumnat, al novembre passat aquesta proporció era del 39% a primària i del 32% a secundària.

Tot i que ha augmentat la proporció d’alumnat estranger, des del curs 2018 – 2019 ja no augmenta el número de centres amb elevada concentració d’estudiants forans: 124 centres de primària, un 5,4% del total, i deu de secundària, 0,8%, amb més de la meitat dels alumnes immigrants.

Un total de 73 dels 111 municipis de més de 10.000 habitants, el 60%, ha millorat l’equitat en la distribució d’alumnes estrangers als centres de primària, i en 69 municipis s’ha millorat als centres de secundària. Segons l’informe, els diversos nivells de segregació entre municipis es deuen, en un 30%, a la segregació residencial de població estrangera. També hi ha diferències socioeconòmiques i polítiques que provoquen la segregació escolar, i el Síndic explica que encara hi ha ajuntaments que no detecten l’alumnat amb necessitats educatives específiques, que no utilitzen la reserva de places per distribuir de forma equilibrada aquest alumnat o on s’usa la matrícula viva en centres amb una composició social desafavorida.

Alguns dels municipis grans amb més segregació escolar d’alumnat estranger a primària són Badalona, Tarragona, Terrassa o Lleida, mentre que a secundària destaquen Barcelona, Badalona, Tarragona o l’Hospitalet de Llobregat. Entre els municipis que més han empitjorat a primària hi ha Igualada, Sant Just Desvern o Montgat, mentre que a secundària destaquen Sant Just Desvern, Balaguer i Montgat, entre altres. Alguns d’aquests municipis han augmentat deu punts percentuals els alumens estrangers que caldria redistribuir per aconseguir un repartiment equitatiu.

Per contra, entre els que més han millorat entre el 2018 i el 2021 a primària hi ha el Vendrell o Terrassa, i a secundària destaquen les millores de Salt, Vilanova i la Geltrú, Valls i Igualada, entre altres. L’informe destaca Barcelona, Manresa i Valls com a ajuntaments que millor han lluitat contra la segregació.

Un dels objectius del pacte contra la segregació era que els alumnes amb necessitats educatives poguessin ocupar les places reservades. El curs 2018 – 2019 a P3 només ocupaven el 49% de les places inicialment reservades i la resta quedaven alliberades per a la resta d’alumnes, mentre que actualment són el 71%. A 1r d’ESO s’ha passat del 71 al 95%. També s’ha millorat en la reducció de la matrícula viva als centres d’alta complexitat gràcies a les mesures preses i a la disminució de l’arribada d’alumnes immigrants.

Relacionat amb això, però causat sobretot pel descens de la natalitat, l’informe mostra preocupació pel fet que hi hagi una sobreoferta de places, sobretot a P3. Mentre que fa tres cursos s’omplien el 89% de les places ofertes, ara s’omplen menys del 83%. L’informe proposa reduir ràtios a les aules, reduir grups i fins i tot tancar centres, especialment aquells més ’guetitzats’.

La voluntat del Síndic no és “compensar” la segregació escolar donant més diners a les escoles d’alta complexitat, sinó “evitar” aquesta segregació abans que es produeixi, que és a la inscripció de P3 i 1r d’ESO.