Qui la fa, la paga. Ara també a la Unió Europea (UE). L’executiu comunitari va obtenir ahir l’aval judicial per poder tancar l’aixeta a Polònia i Hongria si continuen en la seva deriva autoritària. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va donar ahir llum verd al mecanisme que permet congelar fons europeus a països membres que no respecten l’estat de dret.

Els governs ultres de Varsòvia i Budapest –que tenen un expedient obert per vulnerar l’estat de dret– van denunciar als tribunals que el mecanisme sobrepassa les competències de Brussel·les i es podria aplicar de manera arbitrària. El plet només els ha servit per guanyar temps.

El TJUE va dir ahir que el mecanisme és conforme als tractats de la UE, perquè el respecte a l’estat de dret és un requisit per gaudir de tots els drets que se’n deriven. “El requisit no es pot reduir a una obligació per als estats candidats a accedir a la UE i que després aquests estats ja membres puguin ignorar”, remarca la sentència.

D’altra banda, Luxemburg reafirma la seguretat jurídica del mecanisme i assegura que els estats poden saber perfectament quines decisions poden provocar el bloqueig dels fons europeus.

A Varsòvia i Budapest van amagar ahir la derrota judicial fent ús de l’habitual discurs euroescèptic. El portaveu del govern polonès, Piotr Muller, va acusar Brussel·les d’abús de poder. Per la seva banda, Zoltan Kovacs, el portaveu del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va atribuir la decisió a un moviment “polític” que tindria una suposada intenció d’influir en les eleccions hongareses que s’han de celebrar l’abril vinent.

Brussel·les s’escudava en la necessitat de tenir primer una opinió jurídica sobre el mecanisme per decidir si talla o no els fons a Polònia i Hongria, amb els quals manté una dura pugna per les vulneracions sistèmiques dels drets fonamentals.

En el cas polonès, preocupen les greus interferències sobre la judicatura que ha fet el govern ultraconservador del partit Llei i Justícia. En canvi, el problema amb el govern d’Orbán és la discriminació institucional a les minories, sobretot els immigrants i el col·lectiu LGTBIQ+, i també la corrupció.

Tots dos governs estan en el punt de mira de Brussel·les, però Polònia és el país que està més en perill de perdre ajuts europeus. Amb la negativa del Tribunal Constitucional polonès de reconèixer la primacia del dret de la UE es va creuar una línia vermella.