La pandèmia no ha fet més que agreujar la situació d’exclusió social que ja patien els col·lectius més vulnerables. Càritas alerta, però, que el nombre de famílies que estan en risc d’exclusió social a Catalunya s’ha duplicat respecte a fa tres anys, abans de l’esclat de la covid. Un total de 2.258.000 persones, gairebé un de cada tres catalans (29% de la població), estan al límit i això, tal com alerta l’entitat, representa un “increment sense precedents” que situa Catalunya com el lloc de tot l’Estat espanyol amb el percentatge més alt d’exclusió, superant de lluny la mitjana estatal, que és del 23%.

El darrer informe elaborat per la Fundació Foessa i presentat per Càritas recull que la crisi ha empitjorat la vida dels més desafavorits, que han perdut les feines més precàries, que els feien estar més exposats al virus. “Volem caminar al costat d’aquestes persones més vulnerables i obrir nous camins integradors”, defensava el bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, davant unes xifres colpidores que han castigat persones migrades, majoritàriament dones i moltes amb fills a càrrec. El coordinador de l’equip d’estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundació Foessa, Raúl Flores, assenyalava l’empitjorament i la “inestabilitat greu” del mercat de treball, que han conduït a una “cronificació” de la desocupació. Els que han perdut més poder adquisitiu han estat els més pobres i això, segons Flores, ha generat bretxes digitals, de gènere i d’edat, entre els joves també, que sense feina no tenen capacitat d’emancipar – se. Durant la crisi, la precarietat s’ha duplicat, i arriba a gairebé dos milions de llars espanyoles, de les quals unes 600.000 no disposen de cap ingrés que els permeti una mínima estabilitat.

A Catalunya la situació empitjora i un milió més de persones que el 2019 s’han trobat en risc d’exclusió. Flores ho atribueix a “múltiples factors”, entre altres, l’important pes de sectors econòmics castigats per la pandèmia, com el turisme, o el fet que el cost de la vida a Barcelona i la seva àrea d’influència sigui més alt quan els ingressos es redueixen, i finalment, la concentració de població estrangera que té el territori.

La coordinadora del grup de treball d’anàlisi social de Càritas Catalunya, Míriam Feu, destaca els “nivells mai vistos” de pobresa severa, que afecta 1,2 milions de persones.

L’augment de la precarietat laboral, amb 396.000 llars en inestabilitat laboral greu, així com les situacions de desocupació, amb 248.000 llars amb tots els membres actius a l’atur, han estat els principals motius que han abocat les famílies a l’exclusió social. “Tenim més dificultats per accedir a un habitatge digne, i l’absència de polítiques públiques decidides”, denuncia Feu, que alerta que una de cada cinc famílies pateix exclusió residencial.

Les polítiques de rendes mínimes, com l’ingrés mínim vital desplegat en plena pandèmia o la renda garantida de ciutadania, vigent des del 2017, “són insuficients i no arriben a totes les persones que les necessiten”, assenyala Feu. Segons va explicar, només el 13% de les persones en pobresa severa reben l’ajuda estatal i el 28% la prestació autonòmica.

L’estudi també adverteix d’un empitjorament de la salut mental, de manera que un 42% de la població ha vist com el seu benestar emocional havia empitjorat. Al mateix temps, Càritas remarca el pes de la bretxa digital en aquest empobriment de la societat, que repercuteix en la pèrdua d’oportunitats laborals, per seguir l’escolarització durant els confinaments o les dificultats per accedir a les prestacions socials.

El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, va parlar clar: “No és fàcil ni còmode evidenciar situacions desagradables que anem repetint, i passen els anys i ens cansem de presentar les nostres propostes per tal de redreçar aquesta situació, i no s’avança al ritme que requereixen les persones que viuen cada dia en la pobresa.”