La pressió del número u, de la seva pertinaç família, que va arribar a comparar – lo –delirant– ni més ni menys que amb Jesucrist, del govern serbi i dels antivacunes i negacionistes que n’han fet bandera, l’han beatificat com un símbol i alhora l’han acabat de crucificar, no han evitat la deportació de Novak Djokovic i la teòrica prohibició de tornar al país en tres anys, en un fulletó de dotze dies farcit de mentides, judicis –dos al preu d’un en una mateixa setmana–, política i disturbis, amb seguidors enfervorits, alguns de violents i fidels a una causa de mal defensar. Un serial que ha centrat l’interès de l’opinió pública mundial i que ahir va oferir l’episodi final amb un share de traca i mocador quan un tribunal federal format per tres jutges va donar la raó al govern australià i va decidir per unanimitat la denegació del recurs presentat pels advocats del tennista i la retirada definitiva del seu visat. Cap a casa. El número u va ser deportat i va volar ahir a la nit en direcció a Dubai perquè no està vacunat –requisit per entrar al país– i no ha pogut jugar la primera eliminatòria de l’obert d’Austràlia contra el seu compatriota Miomir Kecmanovic, que té com a nou rival el lucky loser –perdedor afortunat de la prèvia– italià Salvatore Caruso. “Estic profundament decebut”, afirmava Djokovic en un comunicat en què expressava el seu desig imminent: “Malauradament, he estat el focus d’interès i espero que ara ens puguem centrar en l’esport i en el torneig que estimo.” El balcànic és el vencedor de les tres últimes edicions i, amb nou títols, lidera el palmarès del torneig. La premsa sèrbia ha qualificat la sentència d’escandalosa i “sense precedents en l’esport internacional” i parla també de “vergonya”. Res de nou.

Els jutges i els polítics s’han passat la pilota com si fos un partit de tennis del Grand Slam de la divisió de poders. El fet que, segons les enquestes difoses pels diaris locals, un 83 per cent dels australians opinessin que Nole no podia seguir al país sense vacunar – se després de les severes restriccions que han suportat els ciutadans aussies, és un dels factors que han pesat en la decisió corroborada pel tribunal, que valida la que va prendre divendres el ministre d’Immigració, Alex Hawke, quan li va retirar el visat per segona vegada en pocs dies. El polític, després d’una tensa meditació de tres jornades, va revocar la decisió del jutge Anthony Kelly, que dilluns havia afirmat que no havien tractat el jugador amb “equitat” i va resoldre que tenia dret a seguir a Austràlia. Kelly el va rescabalar, li va permetre abandonar l’hotel de la discòrdia i va ordenar que li tornessin el visat que li havien confiscat el 6 de gener quan Djokovic va arribar a Melbourne pensant que l’exempció concedida per la federació australiana tindria validesa jurídica. Kelly, fins i tot, es va permetre la llicència de posar la bena abans que la ferida en una clara intromissió, qualificant de “preocupant” la possible intervenció posterior del ministre. Hawke, però, es va remetre a l’article 133 i divendres va ordenar la segona retirada del visat del serbi, que va apel·lar de nou.