Els afectats per l’incendi de la nau del Gorg denuncien un any després la seva situació de precarietat

Avui, , 09-12-2021

Els afectats de la nau del Gorg de Badalona incendiada el 9 de desembre de 2020 denuncien que segueixen vivint en situació de precarietat. Tot i que el fet va fer saltar a l’escena pública el seu drama , la majoria segueix malvivint en naus abandonades i amb l’aigua i la llum punxats, fet que manté el risc que un incendi com aquell es torni a produir. Per aquest motiu, reclamen que es regularitzi la seva situació per optar a una feina i un sostre digne. Aquest dijous s’ha fet una missa en memòria de les quatre víctimes mortals i s’ha pintat un mural en el lloc on hi havia la nau. Tot i que inicialment s’havia de fer un dinar de germanor, s’ha suspès per la situació sanitària, i es trasllada tota activitat a una concentració a les 18.00 h.

El foc va trasbalsar la vida del barri i de retruc de la ciutat, i tot i que va despertar consciències en aquell moment, els afectats denuncien que la seva situació no ha millorat. Si bé alguns dels ocupants de l’espai van reubicar – se en pensions i apartaments, un dret que tindran fins a finals d’any, el gruix va traslladar – se a altres naus industrials en desús, emulant situacions com les que ja van viure a la que va cremar.

Tot i reconèixer que dormir en una nau és millor que fer – ho al carrer, lamenten que no se’ls brindin oportunitats per prosperar. “No és desig de ningú viure – hi, quan la gent s’instal·la en naus intenten arreglar la llum o l’aigua com poden, i demanem ajuda als governs per evitar un altre incendi com el d’ara fa un any”, explica Mustapha Jarju, afectat de la nau del Gorg i membre del col·lectiu Almas Quemadas.

Aquesta inseguretat ve donada per la manca d’opcions de la població que asseguren que es juga la vida per trobar un futur millor, però que acaben malvivint com poden en condicions en què mai ho farien als seus països d’origen. “Demanem que es regularitzi la nostra situació”, reclama Jarju, conscient que són molts els demandants i que, per exemple, la llista d’espera per accedir a un pis és llarga.

“Algú com nosaltres, sense papers ni feina, com hem de trobar un pis? És impossible, estem vivint de la mateixa manera que fa un any, sense papers, feina ni sostre, estem fotuts”, es lamenta Seydou Camara, un altre dels afectats i membre del mateix col·lectiu.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)