Ja t’entenc, Samuel. Deu ser prou empipador que t’insultin i facin el simi per denigrar-te. Hauria estat bé que al darrer partit haguessis abandonat el camp, i avui tindríem tot de savis de la pilota marejant-nos sobre el racisme als estadis. Però, per mi, no cal que s’hi cansin; jo sé molt bé que els autèntics micos són els del país de la frustració pàl·lida. Mira, tots vam venir d’una mare africana, i aviat tots els nostres ídols seran negres. És una evidència que la teva raça és superior: contemplem les arts del nostre temps, mirem els esports on la persona pesa més que els estris, i no ens caldrà fer cap estudi. Fixem-nos en els millors clubs i jugadors del món, i fixem-nos en el seu color; mirem-te a tu, i a d’altres jugadors, i entrenadors, i se’ns apareixerà la nostra Lliga afrogalàctica. No cal posar-se a defensar la negritud perquè es defensa tota sola. Com deia Wole Soyinka, un tigre no proclama la seva tigritud; a un tigre se’l nota quan ha passat, i ha deixat les seves proves esventrades a terra. A tu, Eto’o, se’t nota quan saltes per damunt del contrincant rendit, i enfonses les teves proves al fons de la xarxa rival. La teva grandesa resideix en l’habilitat, en l’agilitat mental, en l’oportunisme de les teves orelles, en la punteria silenciosa dels teus ulls afinats. No pot ser que et treguin de polleguera quatre llaunes de cervesa amb potes. I no has de confondre els papers. Tu ets el depredador; els que bramen són la presa acollonida. Tu ets l’Eto’o; els altres uns ximples éto’onnés.