Els atacs de l’11 de setembre van marcar un abans i un després per a una Europa que vivia en un relatiu oasi de pau, si s’obvien les guerres als Balcans i l’acció d’organitzacions com ara ETA o l’IRA. La irrupció del gihadisme a principis dels anys 2000 va posar la seguretat al centre de la política europea. I ho va fer fins a tal punt que va arribar a col·lidir amb drets fonamentals i va destapar el racisme subjacent en la nostra societat.

Fa vint anys que dos avions segrestats per Al – Qaida van impactar contra les Torres Bessones de Nova York i l’ona expansiva encara es nota avui dia en nombrosos àmbits de la vida i la política europees. Des dels insofribles controls als aeroports, passant per la cessió de dades personals, fins al tracte que es dona als refugiats a les fronteres. Ara el ciberterrorisme podria suposar un pas més en aquest intent per blindar Europa.

Arran de l’11 – S es van “accelerar les mesures de seguretat internes” a la UE, però Javier Argomaniz, professor del Centre Handa per a l’Estudi del Terrorisme i la Violència Política de la Universitat de Saint Andrews, assegura que la lluita antiterrorista no es va convertir en una política europea com a tal fins als atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid, el més mortal d’aquest tipus que hi ha hagut a la UE.

“Els governs es van adonar que la societat europea també podia ser un objectiu del moviment transnacional gihadista”, indica. Entre el 2014 i el 2017 hi va haver un repunt amb la irrupció a Síria i l’Iraq d’Estat Islàmic (EI), una nova “font d’inspiració” per a joves musulmans, segons Argomaniz. “Serà interessant veure si l’Afganistan reemplaçarà EI com a font d’inspiració”, diu.

Amb diferents moments d’intensitat en funció dels pics d’atemptats, la lluita contra el terrorisme definitivament ha guanyat més espai a l’agenda política europea en les últimes dues dècades. Més control a les fronteres, seguretat en aviació i transport públic, prevenció del finançament terrorista o mesures d’antiradicalització. Els experts destaquen, sobretot, l’important avenç en cooperació policial, judicial i d’intel·ligència que s’ha produït a la UE per la croada antigihadista.

“Les euroordres són fruit de l’11 – S”, recorda Argomaniz, per exemple. El professor de seguretat internacional de la Universitat de Nottingham, Wyn Rees, atribueix aquest salt qualitatiu en la integració de l’espai de seguretat i justícia de la UE a la pressió de Washington per coordinar – se amb una regió important com a base d’operacions dels gihadistes. “Els Estats Units han estat el motor de la cooperació entre els europeus”, conclou.

Les polítiques antiterroristes de la UE han produït efectes adversos, com el racisme. “Hi ha hagut un augment de la xenofòbia, fet que és totalment injust amb la comunitat musulmana pels actes d’una minoria molt petita”, diu Argomaniz, remarcant com el vincle que han fet alguns polítics “ha afavorit l’ascens de la dreta radical i grups violents”. Els mètodes per caçar gihadistes també han afectat els drets civils dels europeus, especialment el de la privacitat. “Fa vint anys utilitzàvem mitjans sofisticats per espiar altres països, ara estem espiant individus”, subratlla Rees.

Eclipsades pel debat entorn dels gegants tecnològics, iniciatives de vigilància com el PNR o els controls biomètrics van ser molt controvertides. “Hi ha qui ho presenta com una dicotomia, però es pot tenir seguretat i, alhora, protegir els drets dels ciutadans”, opina Argomaniz. En canvi, Rees discrepa: “És un equilibri difícil de mantenir.”

Ara que els EUA han sortit de l’Afganistan, hi ha qui es pregunta si és també la fi d’una era marcada pel trauma de l’11 – S. A Brussel·les continuen preocupats. No tant pel segrest d’un avió o per apunyalaments al carrer, sinó per formes imprevistes d’atacs. Com tantes altres coses de la vida actual, el terrorisme també s’està digitalitzant.

Recentment, el coordinador de la UE per la lluita contra el terrorisme, Gilles de Kerchove, alertava de possibles atemptats ciberterroristes “en menys de cinc anys”. “Podríem veure una persona amb un doctorat i radicalitzada que processa un virus per atacar un estadi de futbol”, deia. Per això, des de Brussel·les apressen els governs a “innovar” tecnològicament en el camp de la seguretat per avançarse a les noves amenaces.