En el cinquè aniversari del referèndum del Brexit, el primer ministre, Boris Johnson, va tornar a ressaltar la “sobirania recuperada”, l’autoproclamada independència del Regne Unit de la Unió Europea (UE). “Aquest govern va implementar el Brexit i ja hem recuperat els nostres diners, lleis, fronteres i aigües”, va dir en unes apassionades declaracions. I hi va afegir sobre el 23 de juny del 2016, el dia del referèndum: “El poble britànic va prendre la decisió important de deixar la Unió Europea i recuperar el control del nostre destí.”

Aleshores Johnson era només l’exalcalde de Londres, acabava de ser elegit diputat, era un polític rebel, carismàtic, excèntric, que va decidir liderar la campanya de sortida de la UE. Va ser la cara visible del Brexit juntament amb Nigel Farage, el líder de l’UKIP, el partit antieuropeu i antiimmigració que el 2014 va guanyar les eleccions europees amb la promesa de treure el país de la UE.

L’auge de l’UKIP, que s’estava quedant amb votants conservadors, va ser el detonant perquè l’aleshores primer ministre, David Cameron, decidís prometre el referèndum si guanyava les eleccions del 2015. Aquell referèndum va dividir i enfrontar la societat britànica. L’enfrontament va acabar amb la victòria contundent de Johnson en les eleccions del desembre del 2019, en les quals va participar amb la promesa de portar a terme el Brexit. I així ho va fer. L’1 de gener del 2021 es va consumar la sortida de la UE.

“La decisió d’abandonar la UE és part de la nostra història. La nostra missió clara és utilitzar les llibertats que aporta per configurar un futur millor per al nostre poble”, va dir Johnson ahir. Però més enllà de les paraules, la situació no és tan idíl·lica com la presenta el primer ministre. La crisi de la Covid ha impedit veure l’impacte real del Brexit, però hi ha dades que permeten valorar – lo.