Els darrers dies hem vist com milers de nens, joves i fins i tot famílies senceres travessaven la frontera del Marroc cap a Espanya amb la gran esperança de trobar una nova vida que els tragués de viure en unes condicions molt precàries. La primera reflexió que m’agradaria destacar rau en la sorprenent diferència que pot arribar a haver – hi entre néixer en una banda o l’altra d’una tanca que separa dos països. Una diferència tan abismal que pugui portar algú a llançar – se al mar per rodejar aquesta tanca, deixant – nos imatges esglaiadores com ara les que hem vist aquestes últimes hores.

A vegades ens pensem que aquesta mena de països en els quals les condicions de vida són tan incertes no ens toquen de prop, o que estan tan lluny que no ens involucren. Però ha quedat totalment demostrat que els tenim més a tocar del que ens pensem. Evidentment, també ha quedat demostrat quina és la manera de solucionar aquesta greu situació per part d’“el govern més progressista de la història”: coça al cul i de tornada per on has vingut! No vull arribar a saber què passarà si algun dia arriben a manar aquests ultradretans que tanta por ens fan…