“Ens preocupa que el govern digui que els casos s’han resolt, que els assassinats i les desaparicions són cosa del passat, quan aquí continuen morint i desapareixent dones. I els responsables continuen impunes”. Marisela Ortiz denuncia que els polítics i responsables judicials mexicans miren cap a un altre costat quan se’ls posa damunt la taula els casos de 400 dones de Ciudad Juárez de les quals no se’n sap res. Algun dels casos data del 1993, però el més greu és que el feminicidi de la ciutat de l’Estat de Chihuahua encara no ha acabat. L’any passat van morir almenys 28 dones més. I els candidats que es diputaran la presidència de Mèxic diumenge no en parlen. “Els fa por”, afirma Ortiz.

La Marisela encapçala el moviment Dones de Juárez des del 2001, quan va veure com una alumna seva desapareixia de la nit al dia. Ara lluita per convèncer el món que el feminicidi “no és una llegenda negra”, com darrerament estan difonent les autoritats. “Tots estan dient que el cas està tancat i que ja han trobat totes les desaparegudes, cosa que és mentida”, assenyala. Per justificar – se posa l’exemple d’Elena Guadián, una noia desapareguda el 1997. “La policia va portar a la seva mare una foto de fa deu anys i trucada per ordinador, per envellir – la, com a única prova que era viva i que no volia tornar”, explica la mestra de Ciudad Juárez.

La Fiscalia General de la República va crear tot just començar Vicente Fox el seu mandat, fa sis anys, un departament especial l’objectiu del qual era treure l’aigua clara del feminicidi de Chihuahua. Fa uns mesos la Fiscalia va presentar un informe en què reconeixia la inacció dels funcionaris de l’Estat. No obstant, intentava treure importància al cas i començava a estendre el vel de la llegenda negra – molt comunes a Mèxic – sobre els assassinats i desaparicions de dones. Alhora, hi implicava 177 funcionaris, però deia que el seu delicte ja havia prescrit.

La Fiscalia no parlava dels responsables reals de les morts. La Marisela, com moltes de les seves companyes, sap qui són. “Sabem on viuen, què fan, però són gent molt poderosa, que no només té relació amb el narcotràfic, sinó també amb els alts cercles del poder. Són gent que dóna suport públicament a candidats presidencials, que té indústries importants”, afirma. No és estrany, doncs, que els polítics no s’hi fiquin. La Marisela recorda els seus múltiples viatges “inútils” a la capital per parlar amb diputats i senadors. Ara, a les acaballes de la campanya electoral, 67 ONG de Mèxic i els EUA, amb l’actriu Salma Hayek al capdavant, han enviat una carta als candidats perquè no s’oblidin de Ciudad Juárez.

El tema del feminicidi està molt lligat a l’especial geografia del nord de Mèxic, on el narcotràfic i la immigració il·legal mouen quantitats astronòmiques de dòlars. En els últims dies, els ajustament de comptes s’han multiplicat amb força crueltat. Fa una setmana, per exemple, un grup de 100 esbirros va segrestar tres policies i els va tallar el cap a Tijuana. Una demostració de força per fer saber a les autoritats qui té el poder. A sota seu hi ha els milers de mexicans que intenten travessar la frontera dels EUA.

Es calcula que cada any uns 400.000 mexicans fugen cap al seu veí del nord. És un fenomen que no para i que en els últims anys ha adquirit el dramatisme del 1995, quan la crisi va provocar una onada massiva d’emigració. “Ara s’ha detectat que els emigrants tendeixen a ser joves urbans i no només camperols, com passava tradicionalment. Molts marxen perquè no tenen feina, però en els últims temps s’estima que al voltant del 80% dels que se’n van ja tenien feina”, afirma el sociòleg Rolando Cordera. Cada cop més els emigrants tenen un nivell d’escolarització superior a la mitjana nacional.

El problema de tots ells és la manca de feina. Es calcula que cada any 1,2 milions de mexicans entren al mercat laboral, el qual només genera mig milió de llocs de treball. Els que no troben ocupació, o bé marxen o bé s’incorporen a la feina no regulada. També n’hi ha que engreixen els càrtels de la droga. Els que se’n van, però, ja suposen la segona economia del país, per sobre del turisme. L’any passat van enviar a les seves famílies 20.000 milions de dòlars. I només l’activitat petroliera genera tants ingressos. Fa deu anys, els diners totals de les remeses rebudes al país no arribaven als 4.000 milions.

Els candidats a la presidència sí que s’han ocupat – i força – del problema migratori, sobretot amb la promesa de generar ocupació. I és que, segons Cordera, “la feina és el repte fonamental per a l’estabilitat política de la democràcia mexicana i la de per si mateixa fràgil estabilitat social i comunitària del país”. Una situació que encara serà més difícil amb els projectes nord – americans de construir murs a la frontera. Igualment, res fa pensar que els immigrants deixaran de pensar en el “somni americà”.