Ahir a Minneapolis va començar un dels processos judicials més importants de la història recent dels Estats Units: el cas contra Derek Chauvin, el policia blanc que amb el genoll va asfixiar l’afroamericà George Floyd fins a la mort, que va despertar una onada de protestes contra el racisme i la brutalitat policial.

Han passat més de deu mesos des d’aquell moment i la difusió del vídeo on es veia la cruesa de la mort de Floyd, sota el jou de l’agent policial que no feia cas de les súpliques de l’afroamericà. El que va començar com una actuació policial per un bitllet de vint dòlars fals es va convertir en l’espurna del ressorgiment de moviment Black Lives Matter (Les vides dels negres són importants). I ara, davant el jurat popular i el jutge, en un moment fonamental per saber l’estat real del país en temes racials i de violència policial.

Oficialment només està en judici la mort de Floyd, si l’ús de la força de Chauvin va estar justificat: està acusat d’assassinat en segon i tercer grau, i homicidi involuntari.

Hi ha molt més en joc. “Derek Chauvin està al tribunal, però se sotmet a judici els Estats Units”, va dir el reverend Al Sharpton, figura omnipresent en l’activisme racial nord – americà.

Sharpton fa mesos que insisteix que la mort de Floyd és un “linxament amb un genoll”, una imatge que recupera el passat racista dels EUA i les pràctiques del KKK. El judici servirà com a pas cabdal per tancar ferides o reobrir – les d’una manera que serà pràcticament impossible que cicatritzin mai.

Ahir, acusació i defensa van donar les pinzellades de com argumentaran la seva posició. Els advocats de Floyd no van trigar a treure l’arsenal i van projectar els gairebé 10 minuts de gravació de la mort de Floyd. “Poden creure el que veuen els seus ulls: és un homicidi, és un assassinat”, va dir l’advocat Jerry Blackwell.

El vídeo és la part clau de tot el procés. La brutalitat policial, especialment contra els afroamericans i altres minories racials, és un problema endèmic dels Estats Units: la gravació va servir de detonant de les protestes.

Si en alguna cosa va fer èmfasi Blackwell, va ser en el temps que el genoll de Chauvin va estar sobre el coll de Floyd: 9 minuts i 29 segons, un temps que, repetit una vegada i una altra, volia penetrar en els membres del jurat, fent – los viure l’agonia viscuda per la víctima.

Nou minuts i 29 segons que divergeixen dels 8 minuts 46 segons que es van convertir en un crit de guerra i símbol per als manifestants per la justícia racial i contra la brutalitat policial. Ahir, a les 08:46 h, hora local, pocs minuts just abans que somencés el judici, a les escales del jutjat de Minneapolis activistes i advocats de Floyd es van agenollar durant 8 minuts i 46 segons, en senyal de record i reivindicació.

Per la seva banda, la defensa va deixar clar que l’argument que proposarà és que Floyd no va morir per asfíxia, sinó per un problema coronari previ, l’ús de drogues i l’“adrenalina” del moment, i que el seu client mai va incomplir cap codi policial i va fer “exactament el que li havien ensenyat que havia de fer”.

Eric Nelson, l’advocat del policia, va reconèixer implícitament que si el debat del judici entra en el terreny de la brutalitat policial o la injustícia racial intrínseca dels EUA no té res a fer per guanyar el cas, especialment davant d’un jurat molt divers en raça i gènere.